4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

HUMOR A L'ERA POST-LABORAL

Aquí teniu un trosset de les paraules que el Mestre Pepe Rubianes dedicava a la noble i dignificant tasca que és el treballar.
Mai s'ha de perdre el Sentit de l'humor. Aquest sí que dignifica.
Molt millor si l'humor és del negre, que millora com el vi, amb els anys.





dimecres, 19 d’octubre de 2011

ELS LIQUIDADORS M'ESPEREN

"Sol, solet, 
vine'm a veure, vine'm a veure.
Sol,solet, 
vinem a veure que tenc fred".
( Cançó popular infantil ).

Ahir, dotze i mitja del migdia. A Palma fa massa calor per ser el mes d'octubre. Pel meu gust el camí és fa una mica llarg. Tenc una estranya sensació, estranya però real. És com si em dirigís cap a l'escamot d'execució. Estic somiant?. No.
Els Liquidadors m'esperen. Aquesta vegada em toca a mi. 
Mitja hora més tard han acabat la seva feina. Neta, freda i un tant assèptica, diria jo. 
Desgraciadament no seré el darrer. El mes que vé cauran 11 companys més.
Estimats amics i estimades amigues: "Caurem, però ens tornarem a aixecar".

dilluns, 17 d’octubre de 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (8)




















"Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres"
Autor: Joan Fuster i Ortells (Escriptor Valencià. 1922-1992)

dimarts, 11 d’octubre de 2011

JOGUINES PELS INFANTS DEL SEGLE XXI



Algú va escriure aquest lema de pancarta: "No em puc estrenyer el cinturó i abaixar-me els calçons a la vegada" 

 * aquesta foto me l'han passada per correu electrònic. Supòs que està agafada de la Xarxa.

divendres, 7 d’octubre de 2011

IMATGES DE GUERRA O DE VIDEOJOC

És la guerra o és un viodeojoc? Sembla que els protagonistes d'aquest video estiguin jugant a un videojoc perquè s'ho passen d'allò més bé. Tal vegada, entre batalla i batalla, es fumen tota la marihuana de les plantacions que surten a la gravació. 
Però desgraciadament les imatges són d'Afganistan. Després, encara hi haurà qualque il·luminat que s'atreveixi a dir que els videojocs són dolents i que creen violència, i malauradament, el mal i la violència es troben a la mateixa realitat. Aquesta sempre supera la ficció.
Com deia el Sergent Easterhouse a la mítica sèrie de TV Canción triste de Hill Street: "Tengan cuidado ahí fuera". 
No sabem amb quins personatges ens podem trobar al carrer i si són com aquests, anau molt en compte.
Una puta festa!!!
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.


dimarts, 4 d’octubre de 2011

4-3-3 o 3-4-3: THAT IS THE QUESTION

Bona nit estimats companys i estimadíssimes companyes. Pensar un títol per a un bloc no resulta gens fàcil. Al manco per a mi no ho ha estat. I això que només m'havia de convèncer a mi mateix. 
Quan m'hi posava, recordava totes les dificultats que sempre hem tengut els grups humans a l'hora d'elegir lemes per a una activitat (manifestacions, campanyes i d'altres situacions singulars). Reunions eternes que molts de pics finalitzen sense l'elecció del puto lema. Aquest, sempre ha estat el punt de discòrdia que ha marcat el desenvolupament de qualsevol reunió, allargant les hores del rellotge i què, només acaba, quan s'aconsegueix la rendició del contrari per esgotament. En l'exemple d'aquest bloc, el contrari som jo mateix. Amb tot el que comporta això. El cas és que em vaig decidir pel 4-3-3.
Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus Papam vaig exclamar, i tot seguit vaig sortir al balcó de casa per cremar la palla seca que produeix la famosa "fumata blanca" i anunciar a tots els fidels reunits a la plaça que, a la fí, teniem un nou Bloc. Els veinats devien pensar que envers de palla seca el que cremava al balcó era una altra cosa.
L'explicació del perquè d'aquest títol la trobareu a l'encapçalament del bloc. Tot orgullós de mi, i cansat com el guerrer després d'una batalla, vaig arribar a la conclusió que aquesta alineació futbolística resumia molt bé els sentiments i les idees que volia plasmar en aquest humil bloc.
Després de moltes discussions amb cada una de les meves personalitats, finalment i com ja sabreu, em vaig decantar pel 4-3-3.
Però fa unes poques setmanes es va complicar una mica tot plegat, quan els mestres Pep Guardiola i Tito Vilanova, en dos segons, decideixen canviar la històrica alineació del Barça (4-3-3) per un 3-4-3. Hòstia tu, ja l'hem cagada, vaig pensar.
Ja sabia jo que això dels lemes és tasca difícil. I pel que veig, tant difícil com efímera.
Tanta sort que només ha estat un canvi estratègic que ha millorat la dimensió d'aquest equip. Els valors que transmet són els mateixos i són com el vi, milloren amb el temps.
4-3-3 o 3-4-3, tant s'hi val. Juguem com juguem tendrem la mateixa essència. I això també és vàlid per aquest modest i senzill bloc.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

"AIRES DE FIESTA": A NOSALTRES NO ENS HAN CONVIDAT

John Paulson: se'l coneix com el guru dels actius tòxics. El 2010 va guanyar uns 3.700 milions d'euros.
George Soros: es va fer famós el 1992 com a la persona que va posar en fallida el Banc d'Anglaterra. Especulador de naixement.
Warren Buffet: multimilionari. Un dels principals propietaris institucionals de l'agència de qualificació de riscos Moody's. Per uns és un inversor, per a altres, un especulador. Actualment encapçala la proposta per a què Obama augmenti els impostos als més rics del seu país.
Agències de qualificació de riscos: Standar&Poor's, Fitch i Moody's.
Liquidadors: cadascú de vosaltres pot posar els noms que cregui convenient. Tots coneixem quins són els miserables que tenen les ordres d'acabar amb nosaltres, amb la nostra democràcia i amb els nostres drets socials, lingüístics i polítics.
Benvinguts a la festa. La pagam nosaltres però no hi estam convidats.
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.