DEL CRAUFUNDIN AL COOGÜORQUIN

Paraules com crowdfunding, networking o coworking estan invadint el nostre espai mental i vital. Darrerament, miris on miris les pots trobar, envoltant la teva persona.

La realitat d'aquestes paraules supòs que amaga conceptes útils per a la nostra vida: treball en equip, solidaritat per fer projectes, etc. La prova és el darrer Acampallengua 2012, que mitjançant el craufundin s'ha pogut aconseguir un mecenatge solidari per dur a terme l'activitat. 

Nous temps, noves maneres de fer. Nous temps, noves realitats. Cal adaptar-se per sobreviure. Cal adaptar-se per millorar i dur la solidaritat al segle XXI. Però em preocupa que ens tornem imbècils i que totes aquestes paraules, en nom de la modernitat, marquin un camí buit de sentit.

Són maneres noves d'anomenar coses que ja existeixen i han existit. Però ara, sembla que si no fas coogüorquin, craufundin o netgüorquin ets beneit o et falta poc per ser-ho. Sobretot, en un món on ser modern marca tendència i et fa visible. Un món on ets modern o no ets res.

Com deia aquell poeta amb nom de porta: "Al loro que no estamos tan mal" i "Que no os embauquen". Cal anar en compte perquè el llenguatge crea realitat i de tant repetir les paraules, podem buidar-les de significat. O és això el que realment volen?

Salut i bon craufundin.

FINAL DE CAMPANYA ELECTORAL

Acaba la campanya electoral, acaben els moments de les promeses buides de contingut (no totes, però la immensa majoria). El teló del teatre està a punt de baixar. Prest s'apagaran les llums i el pati de butaques quedarà buit i en silenci. El personal de neteja acabarà de llevar les crispetes del terra i dia 21 de novembre començarà de bell nou la realitat.

Em vaig proposar a mi mateix intentar escriure un post diari sobre anècdotes d'aquestes eleccions. Si feis repàs, només en trobareu un d'escrit. Dos si comptau aquest. Tot un èxit, diria jo.

M'ha estat del tot impossible. Mirau que ho he intentat. 
La veritat, no he tengut massa ganes d'escriure sobre el tema, no sé si pel moment en què estic o perquè realment no he trobat massa coses interessants a destacar. 

Pot ser el nivell de determinats polítics no ha il·luminat massa la meva calenta imaginació. Pot ser hauria d'haver consumit més Palo amb sifó per arribar a la seva altura. Nivell que es pot resumir amb una frase, realitzada l'altre dia, durant un míting, pel President de les Illes Balears, el Popular José Ramón Bauzá: “Sabemos lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer, a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer”.

La frase és bona, molt bona, bona com poques. Tant bona, que la podria haver signada el mestre Groucho Marx. Desgraciadament, tant bona com real. I segur, que després de dir-la, va respirar profundament i es va quedar tan tranquil. 

És un bon exemple de com una determinada manera de fer política es converteix en l'Art de dir moltes coses, per al final, acabar no dient res. 
Màgia de la bona. "Teatro del bueno", com diria el Xosé Mourinho.

Amb aquest nivell, com voleu que em sembli seriós tot això?. 
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.

LA PERVERSIÓ DEL LLENGUATGE (1)

DICCIONARI DE LA PERVERSIÓ:

• El copagament de la sanitat pública és en realitat, un re-pagament,  ja que mai hem deixat de pagar-la amb els nostres impostos. 
• S'anomenen danys col·laterals a l'assassinat de víctimes civils innocents.
• Els treballadors ara són recursos humans.
• S'anomena rescat financer al xantatge i l'ofegament econòmic d'un poble.
•  S'anomenenconsumidors als que tota la vida han estat ciutadans.
•  S'anomena flexibilitat del mercat laboral a les facilitats per acomiadar als treballadors.

• S'anomena enriquiment il·lícit al robatori constant que han patit les arques públiques de les Illes Balears durant el període 2003/2007.