4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dimecres, 6 de juny de 2012

DEL CRAUFUNDIN AL COOGÜORQUIN

Paraules com crowdfunding, networking o coworking estan invadint el nostre espai mental i vital. Darrerament, miris on miris les pots trobar, envoltant la teva persona.
La realitat d'aquestes paraules supòs que amaga conceptes útils per a la nostra vida: treball en equip, solidaritat per fer projectes, etc. La prova és el darrer Acampallengua 2012, que mitjançant el craufundin s'ha pogut aconseguir un mecenatge solidari per dur a terme l'activitat. 
Nous temps, noves maneres de fer. Nous temps, noves realitats. Cal adaptar-se per sobreviure. Cal adaptar-se per millorar i dur la solidaritat al segle XXI. Però em preocupa que ens tornem imbècils i que totes aquestes paraules, en nom de la modernitat, marquin un camí buit de sentit.
Són maneres noves d'anomenar coses que ja existeixen i han existit. Però ara, sembla que si no fas coogüorquin, craufundin o netgüorquin ets beneit o et falta poc per ser-ho. Sobretot, en un món on ser modern marca tendència i et fa visible. Un món on ets modern o no ets res.
Com deia aquell poeta amb nom de porta: "Al loro que no estamos tan mal" i "Que no os embauquen". Cal anar en compte perquè el llenguatge crea realitat i de tant repetir les paraules, podem buidar-les de significat. O és això el que realment volen?
Salut i bon craufundin.



9 comentaris:

  1. Els anglosaxons són màquines de crear neologismes amb aquesta manera pragmàtica i elegant que els caracteritza. Cerquen l'economia del llenguatge i la precisió: noves maneres de fer necessiten noves paraules per defiir-se de manera exacta.

    Fins aquí, res a dir.

    Però els spanish el que fem es convertir un sistema pragmàtic en una horterada. Despreciem la nostra manera de definir les coses perquè pensem, com imbècils que som, que el que ve de fora sempre és millor.

    Senyors, Crowdfunding no, finançament solidari i distribuït. Networking no, creació de xarxa de negocis. Coworking no, compartir oficina.

    Així, a més de cuidar el llenguatge i definir amb exactitud el que volem dir, pareixerem menys gilipolles.

    De res.

    ResponElimina
  2. Gràcies per l'aclariment i definició dels termes. Salut, estimat amic.

    ResponElimina
  3. Grandeeeeeeeeeeeeee Xisco!!!
    Bona reflexió sobre l'ús de terminologia en anglès, majoritàriament vinculada al món empresarial, més com a moda o esnobisme que per afinar en el terme, que té el seu homòleg en castellà i català...
    Bona incursió breu al construccionisme social indicant que el llenguatge "crea realitat"... així és... Ja en parlarem d'això... que és de llarg recorregut... Salut!

    ResponElimina
  4. Collons amic Pablo. Tu si que ets profund. D'acord, ja en parlarem. Sempre és un plaer parlar amb tu acompanyat d'una birra o un rom.
    Salu!!!

    ResponElimina
  5. A mi em passa això de l'imbecilitat amb aquestes paraules... hi ha gent que s'omple la boca amb aquests termes i després no saben pronunciar Josep Lluís. Salut! Ja se que no anava per aquí el tema...

    ResponElimina
  6. Hahaha. Tens tota la raó. Tan difícil és pronunciar Josep Lluís? Sembla que per a molta de gent sí que ho és. Igual que pronunciar la doble ela al final de paraula: com per exemple Maragall. Fart de sentir Maragal. Oi què a Espanya saben dir follar enevers de folar? Idò això. Què hi farem.
    Gràcies pel comentari. Salut Sofà taronja.

    ResponElimina
  7. Ostres "Al Loro", el poeta John The Door! certament! quins temps aquells en que en John The Door les clavava per tots els costats, fumava puros, es tacava de whisky al Luz de Gas i no era ni diputat ni regidor. Aquell The Door fins i tot molava com mola aquest article colossal que el nostre illenc extrem acava de perpetrar a l'angle esquerra del cosmos resistent.
    Salutacions i ens veiem a can Bogarde. Es gira feina: vampirs, musics de carrer, premi Nobel, Tito i saragata.
    Les nines mallorquinobogardianes no s'aturen. La Laura de Bunyola, La Coma de Montuïri...
    Abraçades des del Maresme. Ens veiem que l'estiu és temps de lluita, festa, gatzara, garnatxa i gin.

    ResponElimina
  8. Collons companys bogardians. El vostre comentari és digne de ser un post del Bloc. Content de la vostra companyia. Salut i gràcies.

    ResponElimina
  9. ja cal que ens donis un cop de mà que l'esperit del mal ens està fotent el dit a l'ull i burxa l'iris i la pupil·la per trobar-hi petroli. Maleït madridista dolent el que hem d'aguantar...molt diferent de l'estimat i ben parit Ramis, tot sigui dit.

    ResponElimina