EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN. EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA. EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.
10.30h del matí. Palma. Cafeteria de l'Hospital Son Llàtzer. Conversa a tot volum a la taula del costat:
-"Mañana juega el Barça contra el Mílan"(amb accent a la i). Comenta un jove operari mentre li fot mossegada a un entrepà de formatge.
-"Yo no puedo ver al Barça. Soy anticatalanista total, anticatalanista a muerte. Ante todo soy ESPAÑOL". Crida ben fort, sense complexos, l'altre operari, també jove.
El tallat descafeïnat que m'anava a prendre s'ha refredat automàticament.
De seguida m'han vengut al cap moltes imatges, pensaments i d'altres curolles que es poden resumir amb una frase: Què perillosa és la ignorància i què perillosos són els seus resultats.
I mentre coses com aquestes passen, tenim alguns sectors de la classe política (igual o més perillosos i gens ignorants) pensant com retallar els pressupostos d'Educació i maquinant estratègies per acabar amb la nostra llengua. Així anam.
Després m'he begut el tallat, mentre recordava alguns dels moments de l'estimat Pepe Rubianes. He pensat també, que en aquests moments de crisi ecomòmicodemocràtica, ens hauria fet riure com mai. Et trobam a faltar company Pepe. Enyoram aquell sentit de l'humor "galaico-català" que tant va posar de mala llet a determinats sectors ultres. Torna estimat Pepe, t'estam esperant. Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.
