ELS LIQUIDADORS JA TREBALLEN

"Els drets es prenen, no es demanen; s'arrenquen, no es pidolen".  
Autor: José Julián Martí Pérez (L'Havana, Cuba, 1853 – Dos Ríos, Cuba, 1895), polític i escriptor cubà. 

Els Liquidadors ja treballen de valent. La invasió dels ultracossos ja ha començat. Les Illes Balears ja són el seu Target (per dir objectiu en diuen Target. És que ells parlen així, són així de neomoderns).

Fa uns dies vaig avisar que rondaven per aquí (llegiu el post del 2 de setembre), talment com voltors rondant les seves víctimes. Ara ja no ronden, ara les víctimes ja són el seu aliment.

Divendres passat 29 companys i companyes de feina varen saber que passaran a engreixar les llistes de trofeus dels Liquidadors. 

29 persones que treballaven donant suport als processos laborals de persones maltractades per un sistema injust que et condemma al més absolut ostracisme.

29 persones liquidades del seu lloc de feina en nom de la Crisi. L'equip de govern de l'Ajuntament de Palma avui hi ha donat el seu vist-i-plau beneïnt, parint i executant l'operació.

No serà aquesta Crisi una excusa per liquidar silenciosament els drets que tant ha costat aconseguir?

Quan parlis amb un liquidador vés en compte, tot el que et digui, serà per fer-te creure que la teva mort és necessària pel benestar del país. Et repetirà fins a la tortura que no hi ha diners i què, per evitar la fi del món, cal esmicolar els serveis públics. Et faran creure que ells són els salvadors i que la mare de Déu nom Joana.

La pregunta és: per on han començat a retallar? 

La resposta és molt senzilla: han començat per allà on han dit que no retallarien. Si el Liquidadors diuen que no retallaran l'Educació, la Sanitat o els Serveis Socials, comença a tremolar perquè aquests seran els seus primers objectius.

Tenen un Pla molt ben pensat. Sembla que improvisen, però no. Dissimulen molt bé i estan molt ben entrenats.

"La nostra prioritat és crear llocs de feina" i fan tot el contrari: eliminen Orientadors laborals i es fumen la Conselleria de Treball. Bona manera de crear llocs de feina.

"No retallarem els Serveis Socials" i en pocs dies ja no ens queden dits a les mans i als peus, per comptar els Educadors Socials i altres professionals que seran expulsats de le seves feines.

On mossegaran la propera vegada? Prest tendrem notícies.

En fí, avui és un dia trist. Però cal aixecar-se i seguir endavant. 

Estimats companys i estimades companyes, mentre anau a dormir només recordau una cosa: Els Liquidadors no són indestructibles, només s'ho pensen.

FOTOS I POQUES PARAULES (7)

"Hoy en día, el que no es gilipollas es moderno"

(de la pel·lícula "Acción Mutante"-1993)

50 ANYS D'AMNISTIA INTERNACIONAL

Quan els nazis van venir a cercar als comunistes,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar als socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a cercar als sindicalistes,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a cercar als jueus,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era jueu.

Quan van venir a cercar-me,

no hi havia ningú que pogués protestar.

(Martin Niemöller 1892-1984)

El passat 28 de maig Amnistia Internacional va complir 50 anys. Per molts d'anys.

PARAULA D'UN ALTRE PEP: PEPE RUBIANES

10.30h del matí. Palma. Cafeteria de l'Hospital Son Llàtzer. Conversa a tot volum a la taula del costat: 

-"Mañana juega el Barça contra el Mílan"(amb accent a la i). Comenta un jove operari mentre li fot mossegada a un entrepà de formatge.

-"Yo no puedo ver al Barça. Soy anticatalanista total, anticatalanista a muerte. Ante todo soy ESPAÑOL". Crida ben fort, sense complexos, l'altre operari, també jove.

El tallat descafeïnat que m'anava a prendre s'ha refredat automàticament. 

De seguida m'han vengut al cap moltes imatges, pensaments i d'altres curolles que es poden resumir amb una frase: Què perillosa és la ignorància i què perillosos són els seus resultats.

I mentre coses com aquestes passen, tenim alguns sectors de la classe política (igual o més perillosos i gens ignorants) pensant com retallar els pressupostos d'Educació i maquinant estratègies per acabar amb la nostra llengua. Així anam. 

Després m'he begut el tallat, mentre recordava alguns dels moments de l'estimat Pepe Rubianes. He pensat també, que en aquests moments de crisi ecomòmicodemocràtica, ens hauria fet riure com mai. 
Et trobam a faltar company Pepe. Enyoram aquell sentit de l'humor "galaico-català" que tant va posar de mala llet a determinats sectors ultres. Torna estimat Pepe, t'estam esperant.
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.

PARAULA DE PEP: PASSIÓ PER LES COSES

Ahir horabaixa Pep Guardiola va rebre la medalla d'Honor d'Or del Parlament de Catalunya. Les paraules que va dir després a l'acte, són prou interessants i traspassen el món del futbol. Parla de passió per una professió, de compromís, d'aprendre cada dia de la gent que ens envolta, d'esforç, de treball en equip, de responsabilitat, de guanyar, de perdre, d'humilitat. En definitiva, del que jo anomen: filosofia 4-3-3.

Aquí les teniu. Qui vulgui que les gaudeixi i qui no, que passi una bona nit.

JA SÓN AQUÍ: ELS LIQUIDADORS

Els Liquidadors estan, desgraciadament, de moda. Han arribat als nostres governs, silenciosos, somrients, però amb molta mala llet i amb mà de ferro. Ja són aquí!!!!

Han après les millors tècniques de neteja i desinfecció a terres japoneses (Fukushima) i ucraïneses (Txernòbil). Però ells no vesteixen amb roba blanca ni porten màscares per evitar la contaminació. Porten les seves millors corbates, roba cara i unes elegants tisores decorades amb cristalls d'Swarosvski. A diferència dels liquidadors nuclears de debò, ells no moriran durant la seva tètrica tasca (Fukushima i Txernòbil són massa lluny). Al contrari, estan ben entrenats per resistir qualsevol crit de dissidència o proposta de canvi. El seu principal objectiu, i per això cobren, és ferir de mort tot el que faci olor a Servei públic, Drets socials i lingüístics, Estat del benestar i d'altres paraules, que amb el temps arribaran a ser prohibides per perilloses. Acaben d'aterrar a molts de llocs, i a les nostres estimades Illes també.

La veritat és que m'agradaria escriure sobre altres coses més interessants i educatives (la professió sempre estira) com per exemple: comentar el darrer capítol de l'ídol de masses Bob Esponja, de si en Mario Vaquerizo ja ha après a escriure "cerbeza" correctament, o de si enguany haurà estat un bon any per a la collita de melons de Vilafranca. Però això és el que hi ha. 

Anau alerta que no van de bromes. Ens diran repetidament que la missió que han de complir és necessària, quasi divina, i sobretot, que és pel nostre bé. I amb un somriure a la cara començaran la tasca encomanda. Jack l'Esbudellador s'ho mirarà des de Whitechapel amb una certa enveja.

Estimats amics i estimades amigues la funció està a punt de començar. Comprin les crispetes i no es perdin cap fotograma. Pregam als de la darrera fila que no facin massa renou, que distruen a la resta.

Llàstima que no sigui una pel·lícula.

Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.