"MUJERES, HOMBRES Y VICEVERSA", LA REFORMA LABORAL i MARIO VAQUERIZO.

L'esperpèntic programa de la cadena mamatxitxo, "Mujeres, hombres y viceversa", bombardeja cada dia les nostres neurones i les nostres llars. No existeix droga coneguda al mercat que sigui capaç de fer-nos oblidar els efectes nocius que produeix el mal guió d'aquest show. Uns i unes cerquen la manera de passar a la fama mitjançant la televisió, i ja que hi són, de fotre un bon clau. Alguns, d'això, en diran treballar.

Em direu, que si no vull veure aquest circ, ho tenc molt fàcil. Només cal que faci una mica de zàping i ja està. D'acord, és així de fàcil.

No hi ha reforma laboral que acabi amb els drets mentals d'aquesta guarda d'éssers de silicona i músculs? Llàstima. De fet, la reforma laboral li toca un ou al múscul siliconat de torn.

Les reformes laborals no es fan per això. Es fan per a destrossar els drets de la resta de gent, de la que treballa o intenta treballar.
Com ens deia el senyor Mariano Rajoy abans de les eleccions: "Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación". Óle tus huevos!!!!, ha dit el meu amic d'Antequera, en veure el que li ve a sobre.
Però sembla que aquesta reforma farà tot el contrari, no?
Qui s'ha quedat sense una de les seves múltiples feines és el meu "estimat" Mario Vaquerizo. El senyor Mario comença a tastar la medicina dels que fins ara eren els seus amos a la COPE. L'altre dia de pagès vaig escriure quina va ser la meva perplexitat al veure al marit de la Pegamoide col·laborar amb la cadena COPE i amb Libertat Digital (on hi té el seu blog). Si voleu saber els motius de la meva perplexitat, estan resumits allà. 
Ara, resulta que la mediàtica parella s'ha deixat fotografiar, tot imitant La Pietà de Michelangelo, i els senyors Bisbes han trobat la imatge una mica obscena, i han decidit fer-lo fora de la seva ràdio.
Ai, Mario, ja hi tornaràs. Les teves monyades pseudoartístiques al final es paguen. Això et passa per dormir i festejar amb l'enemic, i pensar que la incoherència és menys incoherència si et paguen un bon preu. El tot s'hi val sempre té un final.  
I tens res a dir? Supòs que no, encara que dubt que aquest incident t'hagi fet plantejar gaire coses. Tu tranquil, ja trobaràs un altre amo (amb cuiro, amb sotana o amb corbata) que t'engreixi el compte corrent.
Mario Rajoy, Mariano Vaquerizo. Tant s'hi val. 
Pot ser formau part de la mateixa moneda o sigueu dues ànimes bessones. Qui sap, companys de viatge més estranys heu tengut els dos.

MARIO VAQUERIZO, EL GLAMOUR, LA CALOR I EL MEU CERVELL

La calor afecta molt al meu cervell. La poca matèria gris que em queda està ben sofregida. L'única cosa bona que podia tenir l'elevada temperatura és aprofitar les hores nocturnes de no dormir per poder escriure. Ni això. 

L'altre dia vaig optar per entretenir a les meves neurones mirant la televisió. Ho faig cada dia, no vos penseu. El que passa és que aquella nit crec que les vaig distreure massa, i sense cap substància que m'ajudàs a resistir. Aquest és el principal problema.

El culpable de tot plegat és un senyor anomenat Mario Vaquerizo. Sí, el marit de n'Alaska. S'acaben de casar en directe, per a tots nosaltres, al reality de la cadena MTV. Una puta festa!!!! 

Verge Maria com està el sistema educatiu per terres espanyoles!!. De totes maneres, a mi em toca un peu ( per no dir una altra cosa) si el senyor Mario no sap si América és un continent o un país, o si "cerveza" s'escriu amb "v" o amb "b". Ja s'ho faran ell i els seus professors. 

La veritat és que per entretenir les meves neurones ja va bé poder tenir una nit loca plena de glamour i sense haver de pensar massa. El que passa, és que després tenc una feinada per tornar-les a posar al seu lloc.

Si realment el personatge que veim a la televisió és així, visca la felicitat!!!!. Però l'únic que deman és que no s'insulti la nostra modesta i simple intel·ligència. 

De Joey Ramone només n'hi ha hagut un a la història. I l'original no accepta còpies, sobretot si són dolentes, molt dolentes. 

No es pot anar per la vida de trencador de tendències socials, icona de la llibertat sexual i paradigma del món gai i lèsbic, per després anar de la maneta de la COPE ( de la qual n'és orgullós col·laborador ) i de Libertat Digital ( on la parella hi té el seu Bloc ). Més que res, perquè els Jiménez Losantos, Luis Herrero, César Vidal, Amando de Miguel i molts d'altres "defensors de la Democràcia", són el paradigma de tot el contrari. 

Possiblement el problema sigui meu que no sé entendre les coses. Segurament que el senyor Mario Vaquerizo i els seus amics "periodistes" em dirien que som un extremista, totalitari, intransigent i em dedicarien altres adjectius igual de guapos, per no saber acceptar ni respectar la Llibertat que té l'individu a participar de les coses que li surten de les bosses. 

També possiblement, si poguessin ( viure en Democràcia és el que té, han de mantenir les formes ), em cremarien la Nit de Sant Joan a les fogateres que es fan arreu dels Països Catalans. 

Això sí, el que no sap o no vol saber l'imitador del pioner del punk, és que jo no hi estaria sol. També hi cremarien a tots els seus col·legues i amics, com també als de la seva entranyable i glamurosa parella. Sobretot als que tenen per devers la madrilenya Plaza de Chueca. 

Pot ser, estigui equivocat, però segurament que Joey Ramone, entre "cerbeza y cerbeza", li diria quatre coses al senyor Mario Vaquerizo. Ell no seria tan amable.

Ja vos he dit que la calor afecta molt a les meves neurones.

Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.