4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

diumenge, 29 de maig de 2011

LE BARÇA SUR UNE AUTRE PLANÈTE

El títol d'avui correspon al titular del diari francès l'Equip que resumeix el que va ser la final de la Xampions d'ahir. Després de veure el partit, em sembla que el cicle ( humà, personal i esportiu) d'aquest equip encara no s'ha acabat. Per molt què, des d'un programa d'humor esportiu, que comença devers la mitjanit i que pertany a la cadena intereconòmica, es digui cada dia el contrari ( fins i tot ahir després del partit ).
Ha estat un any molt dur i realment em fa molta peresa escriure sobre el tema. No cal, i  per tant, vos posaré una sèrie d'enllaços que defineixen, en clau d'humor, aquesta temporada. No hi ha res millor que l'humor per contestar totes i cada una de les ximpleries que hem hagut d'escoltar enguany.
Salut, a disfrutar i a riure!!!!!

dimecres, 25 de maig de 2011

JORNADA DE REFLEXIÓ

"El poder es como un violín. Se toma con la izquierda y se toca con la derecha." (Eduardo Galeano al llibre "Días y noches de amor y de guerra”).

La jornada de reflexió d'aquestes passades eleccions no va acabar dia 21 de maig. Per molts hauria de començar el mateix 22 de maig a mitjanit. A no ser, que realment no interessi reflexionar. 
Llegint frase de Galeano em vé al cap el que va dir un dia, amb tota amb aquella gràcia que el caracteritza, un entrenador del Real Madrid anomenat Bernd Schuster: "No hase falta desirrr nada más".

divendres, 20 de maig de 2011

LES VEUS DE LES PLACES

"En situacions com la present no ha d'existir espai per a la resignació o l'apatia" ( Stéphan Hessel, antic membre de la Resistència Francesa, un dels redactors l’any 1948 de la Declaració Universal dels Drets Humans i autor del llibret Indigneu-vos!!)

La selecció espanyola ha tornat a guanyar el mundial? Que jo sàpiga no. A més, després dels 4 Barça-Madrid, crec les relacions entre els jugadors no són les mateixes, ni les millors per tornar a guanyar. Les places estan plenes de gent i no és per celebrar una victòria futbolera. Alguna cosa està canviant? No ho sé, encara és molt prest per afirmar-ho. El que sí sé, és que les veus de milers de persones han retornat la vida a moltes places d'aquest Estat.
Si voler retornar la dignitat a la Democràcia és ser "antisistema", quin adjectiu mereixen els que volen robar la dignitat de les persones socialitzant la misèria i les pèrdues d'uns pocs utilitzant els beneficis de tots? Això a la meva petita i estimada terra es definiex amb una frase: fotut, banyut i a sobre, a pagar les copes!! Au bona nit i que les veus segueixin omplint places i carrers.

dissabte, 14 de maig de 2011

¿ POR QUÉ ? FADO O ROCK AND ROLL

El Fado és l'expressió més popular de la música portuguesa. En aquest cant s'expressen els mals moments, que a vegades ens toca passar, a través de la cançó. El Fado ha vengut a representar el sentiment de frustració i fatalisme que molts de pics se'ns presenta a la vida. Xosé Mourinho sembla que aquesta temporada ha decidit cantar Fados un darrera l'altre, però fent males imitacions dels originals. Això sí, sense l'elegància i màgia que tenen Amalia Rodrigues, Heminia Silva, Dulce Pontes, Carlos do Carmo i molts d'altres. Què hi farem!! Crec que als meus amics madridistes (que també en tenc i de molt bons ) els hi hauria agradat més, deixar de sentir lamentacions i canviar aquesta banda sonora, que ha perseguit al madridisme, per un bon Rock and roll
¿Por qué? canta en Xosé i jo li dic: i jo què sé!!!

Si voleu veure una composició dedicada a Mou aquí en teniu una. "Balada de Mou" composada per Juan Luis Salmerón, guitarrista del grup valencià "La muñeca de sal".

ROBIN FOOD

Robin Food no vesteix de verd ni tampoc es dedica a fer justícia, tornant al poble el què un dia li va ser robat per engreixar les panxes i les carteres dels nobles de l'edat mitjana. Robin Food sí que es dedica a engreixar les nostres panxes amb una concepció de la cuina directe, sense esferificacions ni nitrògen líquid. Fa justícia a la seva manera, ens retorna aquelles receptes i aquella manera de cuinar que qualque dia va ser robada de les nostres vides i de la nostra realitat. Aquella cuina que ens fa tornar el record, els aromes, els sabors i els colors de la manera de cuinar de les nostres padrines i de les nostres mares. Robin Food ens retorna aquella cuina que ens ha estat robada, i què ha estat oblidada i arraconada per una concepció gastronòmica marcada pel disseny i la modernitat, que prioritza el poc menjar dins un plat, pel meu gust, excessivament gran. Si vos agrada menjar, Robin Food TV és el vostre canal. Si vos agrada riure també. Robin Food és David de Jorge, un cuiner nascut a terres basques que entén la cuina com un plaer digne de ser present a totes les llistes dels pecats capitals. És una persona peculiar, especial, gran (de tamany i d'esperit) i amb un sentit de l'humor directe sense necessitat de reduccions, encapsulacions ni d'altres utilitats bioquímiques. Si el voleu conèixer teniu un enllaç en aquest mateix bloc. Salut i disfrutau. I com diu en David de Jorge: "Viva Rusia".