4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dissabte, 9 de juny de 2012

EL RESCAT DELS 16'6

16'6 és una xifra que per si sola no diu res. Però 16'6 bilions de les antigues pessetes ja comença a assustar una mica. Si a sobre, afegim, que aquesta és la pasta que val el Rescat dels Bancs de l'Estat espanyol, ja podem tremolar.
100 mil milions d'euros impressiona, però quan feim la conversió a pessetes, té un efecte devastador.
Idò sí, aquesta serà la factura que haurem de pagar nosaltres i les futures generacions. En quant temps es paga tot això? Hi ha vides a bastament per fer-ho?
Senyor Rajoy i companys, són vostès uns autèntics miserables, estafadors i lladres. No només dels nostres diners, sinó també de les esperances dels nostres fills. Vostès i la resta de gestors polítics (anteriors també) han creat aquesta farsa. I no ens facin creure que nosaltres no pagarem res de tot això. No ens enganin més. Poc sabem, però el que sabem és suficient. Sabem que si aquesta factura passa a mans del punyetero FROB, automàticament es convertiex en deute públic. I el deute públic, automàticament passa a ser el nostre deute.
Estalviïns les mangarrufes dialèctiques i els maleïts eufemismes que tant agraden al seu Govern. Au, ja se'n pot anar tranquil·lament cap a Polònia, a veure la seva Selecció de futbol, la punyetera Roja. Sap què? Se la pot confitar sencera. Quedi's amb la Selecció i amb Espanya. Jo vull marxar, i com jo, moltíssims més. I no li quedi cap mena de dubte, que marxarem.

dimecres, 6 de juny de 2012

DEL CRAUFUNDIN AL COOGÜORQUIN

Paraules com crowdfunding, networking o coworking estan invadint el nostre espai mental i vital. Darrerament, miris on miris les pots trobar, envoltant la teva persona.
La realitat d'aquestes paraules supòs que amaga conceptes útils per a la nostra vida: treball en equip, solidaritat per fer projectes, etc. La prova és el darrer Acampallengua 2012, que mitjançant el craufundin s'ha pogut aconseguir un mecenatge solidari per dur a terme l'activitat. 
Nous temps, noves maneres de fer. Nous temps, noves realitats. Cal adaptar-se per sobreviure. Cal adaptar-se per millorar i dur la solidaritat al segle XXI. Però em preocupa que ens tornem imbècils i que totes aquestes paraules, en nom de la modernitat, marquin un camí buit de sentit.
Són maneres noves d'anomenar coses que ja existeixen i han existit. Però ara, sembla que si no fas coogüorquin, craufundin o netgüorquin ets beneit o et falta poc per ser-ho. Sobretot, en un món on ser modern marca tendència i et fa visible. Un món on ets modern o no ets res.
Com deia aquell poeta amb nom de porta: "Al loro que no estamos tan mal" i "Que no os embauquen". Cal anar en compte perquè el llenguatge crea realitat i de tant repetir les paraules, podem buidar-les de significat. O és això el que realment volen?
Salut i bon craufundin.