Darrerament estic una mica decepcionat per com han anat desapareixent determinats sabors d'altres èpoques. Més que decepcionat, trist, perquè el sabor dels aliments, igual que les olors, són unes de les coses que sempre han aconseguit transportar-me a la meva infància. M'explicaré.
Els darrers dies he decidit tornar a tastar algunes de les coses que solia menjar i beure quan era petit: Nocilla, galetes "Príncipe", Donuts, Nesquik i com no, la beguda de xocolata per excel·lència a Mallorca, el Laccao. Com veis aliments tots ells sans i poc dolços.
Collons, no n'hi ha hagut cap que, segons el meu parer, tengui el mateix gust que tenia abans. Serà que l'edat m'ha perjudicat les papil·les gustatives, però cap d'ells ha estat capaç de recordar-me aquella infància on els carrers eren un espai on jugar a futbol i anar en bicicleta no es convertien en esports de risc.
Quina mania de voler tocar les coses que funcionen. Hi ha una màxima que diu que si una cosa funciona, no la toquis. Sembla que els productors d'aquests aliments no la coneixen. El mateix em passa amb el Trinaranjus i la Fanta taronja. Què hi farem.
Aquí vos deix un vídeo dedicat a tota aquella generació que vam créixer amb la Heidi, en Marco i en Miliki. Perquè encara no ens hem recuperat de tots els seus efectes, i sobretot, perquè no hem superat tots els traumes.
Salut i bona nit.