4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dissabte, 31 de desembre de 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (11)





















"Algo malo debe tener el trabajo, o los ricos ya lo habrían acaparado"
Autor: Mario Fortino Alfonso Moreno Reyes. Cantinflas. 


Que tingueu un mOlt BoN 2012.
Salut, somriures, llibertat, victòries pel Barça, aliment per les baixes passions, vaja, tot el que necessiteu....


dijous, 15 de desembre de 2011

A MI M'AGRADA EL NADAL

Què hi farem, a mi m'agrada el Nadal. Tots tenim alguna discapacitat, algun cable que no acaba de connectar bé o alguna bombeta fosa. Sí, i la meva, que no l'única, és diu Nadal.
Ja sé que em direu que és una època hipòcrita, marcada per una irreal felicitat i per un consumisme ferotge. Ho sé, em declar pecador i purgaré la meva culpa al final del meus dies. Què hi farem.
M'agraden les llumetes de colors, l'ambient que es respira pels carrers (a Palma la contaminació existent encara permet respirar), els abundants menjars amb la família (també amb els que ja no hi són), les batalletes que es conten al voltant de la taula, i moltes "monyades" més que es fan durant aquests dies. 
Però el que més m'agrada és que l'infant que porto a dins meu (hòstia que cursi m'ha quedat això) s'ho passa d'allò més bé.
Quan un es va fent gran sol escoltar massa sovint allò de que el Nadal és una època per a infants. Pot ser sí, però un, és infant quan vol.
Tot i axí, no vos penseu que no em queden ganes de seguir l'exemple del senyor Jack Skellinton (protagonista de "Malson abans de Nadal" i produïda pel genial Tim Burton).
Com deia, a vegades, em mor de ganes de seguir les seves passes i segrestar al senyor de la Cocacola-Pare Noel. A ell i a tots els seus imitadors, sobretot els ninots que pengen de totes les balconades. Com també a tots els seus rens liderats per un paio curiós, un tal Rudolph. Aquell que té el nas vermell i dirigeix el trineu per camins alternatius per no trobar-se un control de la Guàrdia Civil. No cal dir que per raons nassals òbvies, el farien bufar.
Aquesta curiosa dèria no acaba aquí. També em passa amb l'exèrcit de gnomos que habiten a molts de jardins. Caram, quina puta mania té la gent d'imitar el que surt a les pel·lis de Hollywood!!
Bé, malgrat les manies que pugui tenir, sempre s'acaba imposant la meva discapacitat nadalenca i fa que gaudeixi d'uns dies des de la mirada d'infant. 
Per tant, desitjo, de tot cor, que passeu un Bon Nadal i deixeu sortir el vostre infant a jugar i a somriure una estona.
Ah, però si algú es vol apuntar a realitzar l'Operació Pare Noel, només ho ha de dir. 

Salut i Bones Festes!!!!


 


 

dilluns, 12 de desembre de 2011

MOSQUINATORS: GENÈTICA DEL SEGLE XXI

Els mosquits són uns animalons que tenen molta mala fama, sobretot, dins el que són les ciutats occidentals, industrialitzades i modernes. Solen ser un dels insectes més odiats per moltes de les persones que les habiten.
A part de la puteria que hi posen, a l'hora d'emprenyar la resta d'éssers que viuen al seu voltant, tenen la capacitat de transmetre unes quantes malalties. 
Pels habitants d'aquest primer món occidental, industrialitzat i modern no passen de ser una petita molèstia, sobretot a les nits estiuenques. Però per molts altres habitants d'un altre món, no tant occidental, industrialitzat i modern són, sobretot, una amenaça per la seva pròpia salut, quan poden regalar-te una dòsi de dengue o de malària, i enviar-te la resta de la teva vida a viure a l'altre barri.
La Comunitat científica ja fa anys que intenta destruir els efectes d'aquestes armes de destrucció massiva que són els mosquits. No cal oblidar que en aquesta guerra hi mor molta gent. 
Una de les estratègies utilitzades consisteix en generar, a lo Víctor Frankenstein, mosquits transgènics. Aquests seran reconstruïts i tendran afegit un nou gen assassí, que té l'avantatge de poder ser controlat pels humans. Aquest idea ha estat desenvolupada per un tal Luke Alphey i el seu equip, des  d'Oxford, Liverpool i Londres.
Quan s'activa el gen assassí, provoca la desitjada defunció del mosquit. Pim, pam, pum.
Per mantenir inactiu aquest gen només s'ha d'incorporar un determinat antibiòtic a la suculenta dieta del petit insecte i ja està.
Una vegada que el grapat de mosquits ionquis són alliberats del laboratori, deixaran de consumir la seva dòsi diària d'antibiòtic, fet que provocarà la reactivació del gen assassí, instaurant una espècie de "mono" letal.
Però abans de morir caldrà fer una sèrie de feines. Bé, en realitat bastarà amb una: pegar uns quants pinyols.
Després d'haver alimentat les passions carnals, el mosquit en qüestió, ja podrà morir tranquil. 
I des de Paris i amb cigonyes, vendran nous mosquitets que moriran just néixer, perquè ja tendran la genètica autoassassina del pare, però no tendran l'antídot de l'antibiòtic.
D'això es diu un assassinat perfecte. Ni l'Agatha Christie, tu.
Bé, perfecte perfecte no és. Hi ha una sèrie de mosquits (3.5%) que aconsegueixen sobreviure fora del laboratori i sense la dosi d'antibiòtic. Per tant tenim un grapat de bitxos preparats per anar escampant aquesta peculiar modificació genètica, i que molts de científics consideren "inassumible" per les conseqüències ecològiques i evolutives que poden provocar, fins ara totalment desconegudes.
Quan llegia aquesta informació, de sobte, em va venir al cap una idea, segur provocada per la meva lúcida però transtornada ment. 
La idea en qüestió és: i tota aquesta història dels mosquits l'arribarem a veure mai practicada amb humans? Queda molt lluny el món Blade Runner, Un món feliç o Walden Dos?
No ho sé, però esper que la idea en qüestió no passi de ser un bon guió d'una mala pel·lícula de sèrie B.  
Així i tot, tanta sort que encara hi ha gent que ocupa el seu temps investigant per intentar millorar la qualitat de vida dels altres.

* informació treta d'un article de David Bueno al diari Ara.

diumenge, 11 de desembre de 2011

WITHOUT WORDS



1-3



No CalEn pARaULes. TaNta xeRrAmeca em cAnsa.
MiLLor el SilEnci i ParlAr al cAmp.

"Fin de ciclo???"

dissabte, 3 de desembre de 2011

NOTÍCIES DE TARDOR

 PRIMERA: el Govern Espanyol en funcions, del PSOE, ha decidit, en el darrer Consell de Ministres, indultar el Conseller delegat del Banco de Santander Alfredo Sáenz. Aquest, va ser condemnat pel Tribunal Suprem a tres mesos de presó i a inhabilitació com a banquer.
Ni durant el seu darrer alè es poden estar quiets aquests del PSOE.  No han entès res de res?

SEGONA: una dona ruixa amb gas pebre els clients del centre comercial Wal-Mart de Los Ángeles per aconseguir les millors gangues.
Tot i el merder, s'ha de dir que el centre comercial no va tancar les seves portes i tota la gent que no es va veure afectada pel gas, va poder seguir amb la cacera de les gangues.
Benvinguts a l'American way of life. Qui és qui té les armes de destrucció massiva?

TERCERAla Casa Reial Espanyola estudia demanar que el personatge de còmic Magneto (el xungo dels X-men, per més referència) deixi de vestir amb l'uniforme militar de Gala del senyor Borbó. Es veu que el tal Magneto, al videojoc "Ultimate Marvel vs Capcom 3", vesteix com el Rei d'Espanya quan porta l'uniforme de Gala. La veritat és que l'han clavat.
La meva padrina d'això en diria "tenir poques feines". Més val que el Borbó gran es dedicàs a esbrinar quins negocis ha fet el seu estimat gendre Iñaki Urdangarin. No trobau?.

QUARTAla periodista Pilar Urbano (entre les seves aficions podem trobar el fer llibres sobre la Casa Reial Espanyola) explica a una entrevista al diari Público, que el senyor Borbó gran va fer penitència besant al Crist de Medinaceli, per reparar els pecats de Josep Lluís Carod-Rovira i Pasqual Maragall quan es van fer la foto amb la corona d'espines durant el seu viatge oficial a l'Estat d'Israel.
El que deia abans: tenir poques feines és el que té.

CINQUENA: Xosé Mourinho està molt calladet darrerament.
Això sí que és notícia. S'ho guarda tot per dissabte dia 10?