4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dissabte, 31 de desembre de 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (11)





















"Algo malo debe tener el trabajo, o los ricos ya lo habrían acaparado"
Autor: Mario Fortino Alfonso Moreno Reyes. Cantinflas. 


Que tingueu un mOlt BoN 2012.
Salut, somriures, llibertat, victòries pel Barça, aliment per les baixes passions, vaja, tot el que necessiteu....


dijous, 15 de desembre de 2011

A MI M'AGRADA EL NADAL

Què hi farem, a mi m'agrada el Nadal. Tots tenim alguna discapacitat, algun cable que no acaba de connectar bé o alguna bombeta fosa. Sí, i la meva, que no l'única, és diu Nadal.
Ja sé que em direu que és una època hipòcrita, marcada per una irreal felicitat i per un consumisme ferotge. Ho sé, em declar pecador i purgaré la meva culpa al final del meus dies. Què hi farem.
M'agraden les llumetes de colors, l'ambient que es respira pels carrers (a Palma la contaminació existent encara permet respirar), els abundants menjars amb la família (també amb els que ja no hi són), les batalletes que es conten al voltant de la taula, i moltes "monyades" més que es fan durant aquests dies. 
Però el que més m'agrada és que l'infant que porto a dins meu (hòstia que cursi m'ha quedat això) s'ho passa d'allò més bé.
Quan un es va fent gran sol escoltar massa sovint allò de que el Nadal és una època per a infants. Pot ser sí, però un, és infant quan vol.
Tot i axí, no vos penseu que no em queden ganes de seguir l'exemple del senyor Jack Skellinton (protagonista de "Malson abans de Nadal" i produïda pel genial Tim Burton).
Com deia, a vegades, em mor de ganes de seguir les seves passes i segrestar al senyor de la Cocacola-Pare Noel. A ell i a tots els seus imitadors, sobretot els ninots que pengen de totes les balconades. Com també a tots els seus rens liderats per un paio curiós, un tal Rudolph. Aquell que té el nas vermell i dirigeix el trineu per camins alternatius per no trobar-se un control de la Guàrdia Civil. No cal dir que per raons nassals òbvies, el farien bufar.
Aquesta curiosa dèria no acaba aquí. També em passa amb l'exèrcit de gnomos que habiten a molts de jardins. Caram, quina puta mania té la gent d'imitar el que surt a les pel·lis de Hollywood!!
Bé, malgrat les manies que pugui tenir, sempre s'acaba imposant la meva discapacitat nadalenca i fa que gaudeixi d'uns dies des de la mirada d'infant. 
Per tant, desitjo, de tot cor, que passeu un Bon Nadal i deixeu sortir el vostre infant a jugar i a somriure una estona.
Ah, però si algú es vol apuntar a realitzar l'Operació Pare Noel, només ho ha de dir. 

Salut i Bones Festes!!!!


 


 

dilluns, 12 de desembre de 2011

MOSQUINATORS: GENÈTICA DEL SEGLE XXI

Els mosquits són uns animalons que tenen molta mala fama, sobretot, dins el que són les ciutats occidentals, industrialitzades i modernes. Solen ser un dels insectes més odiats per moltes de les persones que les habiten.
A part de la puteria que hi posen, a l'hora d'emprenyar la resta d'éssers que viuen al seu voltant, tenen la capacitat de transmetre unes quantes malalties. 
Pels habitants d'aquest primer món occidental, industrialitzat i modern no passen de ser una petita molèstia, sobretot a les nits estiuenques. Però per molts altres habitants d'un altre món, no tant occidental, industrialitzat i modern són, sobretot, una amenaça per la seva pròpia salut, quan poden regalar-te una dòsi de dengue o de malària, i enviar-te la resta de la teva vida a viure a l'altre barri.
La Comunitat científica ja fa anys que intenta destruir els efectes d'aquestes armes de destrucció massiva que són els mosquits. No cal oblidar que en aquesta guerra hi mor molta gent. 
Una de les estratègies utilitzades consisteix en generar, a lo Víctor Frankenstein, mosquits transgènics. Aquests seran reconstruïts i tendran afegit un nou gen assassí, que té l'avantatge de poder ser controlat pels humans. Aquest idea ha estat desenvolupada per un tal Luke Alphey i el seu equip, des  d'Oxford, Liverpool i Londres.
Quan s'activa el gen assassí, provoca la desitjada defunció del mosquit. Pim, pam, pum.
Per mantenir inactiu aquest gen només s'ha d'incorporar un determinat antibiòtic a la suculenta dieta del petit insecte i ja està.
Una vegada que el grapat de mosquits ionquis són alliberats del laboratori, deixaran de consumir la seva dòsi diària d'antibiòtic, fet que provocarà la reactivació del gen assassí, instaurant una espècie de "mono" letal.
Però abans de morir caldrà fer una sèrie de feines. Bé, en realitat bastarà amb una: pegar uns quants pinyols.
Després d'haver alimentat les passions carnals, el mosquit en qüestió, ja podrà morir tranquil. 
I des de Paris i amb cigonyes, vendran nous mosquitets que moriran just néixer, perquè ja tendran la genètica autoassassina del pare, però no tendran l'antídot de l'antibiòtic.
D'això es diu un assassinat perfecte. Ni l'Agatha Christie, tu.
Bé, perfecte perfecte no és. Hi ha una sèrie de mosquits (3.5%) que aconsegueixen sobreviure fora del laboratori i sense la dosi d'antibiòtic. Per tant tenim un grapat de bitxos preparats per anar escampant aquesta peculiar modificació genètica, i que molts de científics consideren "inassumible" per les conseqüències ecològiques i evolutives que poden provocar, fins ara totalment desconegudes.
Quan llegia aquesta informació, de sobte, em va venir al cap una idea, segur provocada per la meva lúcida però transtornada ment. 
La idea en qüestió és: i tota aquesta història dels mosquits l'arribarem a veure mai practicada amb humans? Queda molt lluny el món Blade Runner, Un món feliç o Walden Dos?
No ho sé, però esper que la idea en qüestió no passi de ser un bon guió d'una mala pel·lícula de sèrie B.  
Així i tot, tanta sort que encara hi ha gent que ocupa el seu temps investigant per intentar millorar la qualitat de vida dels altres.

* informació treta d'un article de David Bueno al diari Ara.

diumenge, 11 de desembre de 2011

WITHOUT WORDS



1-3



No CalEn pARaULes. TaNta xeRrAmeca em cAnsa.
MiLLor el SilEnci i ParlAr al cAmp.

"Fin de ciclo???"

dissabte, 3 de desembre de 2011

NOTÍCIES DE TARDOR

 PRIMERA: el Govern Espanyol en funcions, del PSOE, ha decidit, en el darrer Consell de Ministres, indultar el Conseller delegat del Banco de Santander Alfredo Sáenz. Aquest, va ser condemnat pel Tribunal Suprem a tres mesos de presó i a inhabilitació com a banquer.
Ni durant el seu darrer alè es poden estar quiets aquests del PSOE.  No han entès res de res?

SEGONA: una dona ruixa amb gas pebre els clients del centre comercial Wal-Mart de Los Ángeles per aconseguir les millors gangues.
Tot i el merder, s'ha de dir que el centre comercial no va tancar les seves portes i tota la gent que no es va veure afectada pel gas, va poder seguir amb la cacera de les gangues.
Benvinguts a l'American way of life. Qui és qui té les armes de destrucció massiva?

TERCERAla Casa Reial Espanyola estudia demanar que el personatge de còmic Magneto (el xungo dels X-men, per més referència) deixi de vestir amb l'uniforme militar de Gala del senyor Borbó. Es veu que el tal Magneto, al videojoc "Ultimate Marvel vs Capcom 3", vesteix com el Rei d'Espanya quan porta l'uniforme de Gala. La veritat és que l'han clavat.
La meva padrina d'això en diria "tenir poques feines". Més val que el Borbó gran es dedicàs a esbrinar quins negocis ha fet el seu estimat gendre Iñaki Urdangarin. No trobau?.

QUARTAla periodista Pilar Urbano (entre les seves aficions podem trobar el fer llibres sobre la Casa Reial Espanyola) explica a una entrevista al diari Público, que el senyor Borbó gran va fer penitència besant al Crist de Medinaceli, per reparar els pecats de Josep Lluís Carod-Rovira i Pasqual Maragall quan es van fer la foto amb la corona d'espines durant el seu viatge oficial a l'Estat d'Israel.
El que deia abans: tenir poques feines és el que té.

CINQUENA: Xosé Mourinho està molt calladet darrerament.
Això sí que és notícia. S'ho guarda tot per dissabte dia 10? 

dissabte, 26 de novembre de 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (10)





















"La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyor"
Autor: Publi o Gaius Corneli Tàcit (56-117), historiador i polític romà.

dilluns, 21 de novembre de 2011

SOMNI D'UNA NIT DE TARDOR VERSIÓ 20N.0


"ALeA jACta EsT"
"aLea JActA eSt"

"ALEa jaCTa esT"


"aLea JActA eSt"

"AlEa JaCta Est"

"aleA JAcTa Est"

"aLea JactA eSt"

"Alea jacta est"!!!!




"L'aceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba essent complicitat; la covardia és un consentiment; existeix solidaritat i participació vergonyosa entre el govern que fa el mal i el poble que li deixa fer"
Autor: Víctor Hugo. Escriptor, poeta francès.


dijous, 17 de novembre de 2011

FINAL DE CAMPANYA ELECTORAL

Acaba la campanya electoral, acaben els moments de les promeses buides de contingut (no totes, però la immensa majoria). El teló del teatre està a punt de baixar. Prest s'apagaran les llums i el pati de butaques quedarà buit i en silenci. El personal de neteja acabarà de llevar les crispetes del terra i dia 21 de novembre començarà de bell nou la realitat.
Em vaig proposar a mi mateix intentar escriure un post diari sobre anècdotes d'aquestes eleccions. Si feis repàs, només en trobareu un d'escrit. Dos si comptau aquest. Tot un èxit, diria jo.
M'ha estat del tot impossible. Mirau que ho he intentat. 
La veritat, no he tengut massa ganes d'escriure sobre el tema, no sé si pel moment en què estic o perquè realment no he trobat massa coses interessants a destacar. 
Pot ser el nivell de determinats polítics no ha il·luminat massa la meva calenta imaginació. Pot ser hauria d'haver consumit més Palo amb sifó per arribar a la seva altura. Nivell que es pot resumir amb una frase, realitzada l'altre dia, durant un míting, pel President de les Illes Balears, el Popular José Ramón Bauzá: “Sabemos lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer, a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer”.
La frase és bona, molt bona, bona com poques. Tant bona, que la podria haver signada el mestre Groucho Marx. Desgraciadament, tant bona com real. I segur, que després de dir-la, va respirar profundament i es va quedar tan tranquil. 
És un bon exemple de com una determinada manera de fer política es converteix en l'Art de dir moltes coses, per al final, acabar no dient res. 
Màgia de la bona. "Teatro del bueno", com diria el Xosé Mourinho.
Amb aquest nivell, com voleu que em sembli seriós tot això?. 
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.

divendres, 11 de novembre de 2011

NOU FITXATGE AL 4-3-3: BROMPTON

Avui tenc el plaer de presentar-vos al nou fitxatge de l'Equip de redacció del 4-3-3 o 3-4-3 (això darrer depèn de la setmana, però sobretot, depèn del Pep Guardiola). 
Equip de redacció format per jo mateix i per ... Hola!, que hi ha algú? Hooola!!... Idò veig, que per jo mateix.
El nou fitxatge arriba de terres més fredes i plujoses que la nostra. De terres on les cinc de s'horabaixa marquen un abans i un després de les persones que les habiten. D'allà on es va inventar el futbol modern; arriba de la verda Anglaterra.
El nou fitxatge és la meva nova bicicleta per viatjar per ciutat. La que em portarà cada dia a la feina. 
Ehh, feina? quina feina? 
Bé, idò la que em portarà a repartir, no sé si cada dia, els currículums.
Esper que aquest fitxatge m'ajudi a resistir les batalles que vendran. 
Això sí, si el Partit Popular em deixa carril bici per circular.











dilluns, 7 de novembre de 2011

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

Amb el permís del gran Quim Monzó intentarem saber el perquè de tot plegat.
Españistan és una creació del dibuixant català Aleix Saló. Es tracta d'un còmic que intenta explicar, en clau d'humor, el perquè de la situació econòmica actual. O si més no, ens acosta a alguns factors que han provocat aquesta maleïda Crisi. 
N'Aleix utilitza un humor que no deixa de ser, en cap moment, directe i punyent.
Ja fa temps que per la xarxa circula el vídeo, realitzat pel mateix autor, basat amb el còmic, i que ens clarifica una mica per on van els tirs. Sota el mateix títol d'Españistan aquest vídeo ens ajuda a entendre una mica més el perquè de tot plegat.
Unes crispetes i acció:





divendres, 4 de novembre de 2011

ANÈCDOTES DE CAMPANYA ELECTORAL

José María Aznar acaba d'encetar la campanya electoral des de L'Estat de Guanajuato, Mèxic; quan durant el transcurs d'una conferència ha dit: " en España van a pasar dos cosas buenas: la primera, es que el 20 de noviembre próximo va a haber elecciones, y la segunda es que yo creo que las van a ganar los buenos, es decir, los míos". Supòs que haurà parlat amb aquell espanyol mexicanitzat que tant el va fer famòs quan va dir: "Estamos trabajando en ello". Això simplificaria molt el procés d'entesa entre ell i les persones que anaren a escoltar-lo.
El senyor Aznar ja fa molta estona que és un fan dels Westerns, sobretot dels protagonitzats per l'altre cavaller del Lado Bueno, John Wayne
Veig que tots dos saben perfectament, quins són els bons i quins són els dolents, tant a les pel·lícules com a la vida real. I com no, el Tigre de Guanajuato i els seus amics són els bons. La resta som els indis.
És trist però és així, la història la escriuen els guanyadors.
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.









dimecres, 2 de novembre de 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (9)






















"No pensi malament de mi, senyoreta. El meu interès per vostè és purament sexual".
Autor: Groucho Marx.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

HUMOR A L'ERA POST-LABORAL

Aquí teniu un trosset de les paraules que el Mestre Pepe Rubianes dedicava a la noble i dignificant tasca que és el treballar.
Mai s'ha de perdre el Sentit de l'humor. Aquest sí que dignifica.
Molt millor si l'humor és del negre, que millora com el vi, amb els anys.





dimecres, 19 d’octubre de 2011

ELS LIQUIDADORS M'ESPEREN

"Sol, solet, 
vine'm a veure, vine'm a veure.
Sol,solet, 
vinem a veure que tenc fred".
( Cançó popular infantil ).

Ahir, dotze i mitja del migdia. A Palma fa massa calor per ser el mes d'octubre. Pel meu gust el camí és fa una mica llarg. Tenc una estranya sensació, estranya però real. És com si em dirigís cap a l'escamot d'execució. Estic somiant?. No.
Els Liquidadors m'esperen. Aquesta vegada em toca a mi. 
Mitja hora més tard han acabat la seva feina. Neta, freda i un tant assèptica, diria jo. 
Desgraciadament no seré el darrer. El mes que vé cauran 11 companys més.
Estimats amics i estimades amigues: "Caurem, però ens tornarem a aixecar".

dilluns, 17 d’octubre de 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (8)




















"Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres"
Autor: Joan Fuster i Ortells (Escriptor Valencià. 1922-1992)

dimarts, 11 d’octubre de 2011

JOGUINES PELS INFANTS DEL SEGLE XXI



Algú va escriure aquest lema de pancarta: "No em puc estrenyer el cinturó i abaixar-me els calçons a la vegada" 

 * aquesta foto me l'han passada per correu electrònic. Supòs que està agafada de la Xarxa.

divendres, 7 d’octubre de 2011

IMATGES DE GUERRA O DE VIDEOJOC

És la guerra o és un viodeojoc? Sembla que els protagonistes d'aquest video estiguin jugant a un videojoc perquè s'ho passen d'allò més bé. Tal vegada, entre batalla i batalla, es fumen tota la marihuana de les plantacions que surten a la gravació. 
Però desgraciadament les imatges són d'Afganistan. Després, encara hi haurà qualque il·luminat que s'atreveixi a dir que els videojocs són dolents i que creen violència, i malauradament, el mal i la violència es troben a la mateixa realitat. Aquesta sempre supera la ficció.
Com deia el Sergent Easterhouse a la mítica sèrie de TV Canción triste de Hill Street: "Tengan cuidado ahí fuera". 
No sabem amb quins personatges ens podem trobar al carrer i si són com aquests, anau molt en compte.
Una puta festa!!!
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.


dimarts, 4 d’octubre de 2011

4-3-3 o 3-4-3: THAT IS THE QUESTION

Bona nit estimats companys i estimadíssimes companyes. Pensar un títol per a un bloc no resulta gens fàcil. Al manco per a mi no ho ha estat. I això que només m'havia de convèncer a mi mateix. 
Quan m'hi posava, recordava totes les dificultats que sempre hem tengut els grups humans a l'hora d'elegir lemes per a una activitat (manifestacions, campanyes i d'altres situacions singulars). Reunions eternes que molts de pics finalitzen sense l'elecció del puto lema. Aquest, sempre ha estat el punt de discòrdia que ha marcat el desenvolupament de qualsevol reunió, allargant les hores del rellotge i què, només acaba, quan s'aconsegueix la rendició del contrari per esgotament. En l'exemple d'aquest bloc, el contrari som jo mateix. Amb tot el que comporta això. El cas és que em vaig decidir pel 4-3-3.
Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus Papam vaig exclamar, i tot seguit vaig sortir al balcó de casa per cremar la palla seca que produeix la famosa "fumata blanca" i anunciar a tots els fidels reunits a la plaça que, a la fí, teniem un nou Bloc. Els veinats devien pensar que envers de palla seca el que cremava al balcó era una altra cosa.
L'explicació del perquè d'aquest títol la trobareu a l'encapçalament del bloc. Tot orgullós de mi, i cansat com el guerrer després d'una batalla, vaig arribar a la conclusió que aquesta alineació futbolística resumia molt bé els sentiments i les idees que volia plasmar en aquest humil bloc.
Després de moltes discussions amb cada una de les meves personalitats, finalment i com ja sabreu, em vaig decantar pel 4-3-3.
Però fa unes poques setmanes es va complicar una mica tot plegat, quan els mestres Pep Guardiola i Tito Vilanova, en dos segons, decideixen canviar la històrica alineació del Barça (4-3-3) per un 3-4-3. Hòstia tu, ja l'hem cagada, vaig pensar.
Ja sabia jo que això dels lemes és tasca difícil. I pel que veig, tant difícil com efímera.
Tanta sort que només ha estat un canvi estratègic que ha millorat la dimensió d'aquest equip. Els valors que transmet són els mateixos i són com el vi, milloren amb el temps.
4-3-3 o 3-4-3, tant s'hi val. Juguem com juguem tendrem la mateixa essència. I això també és vàlid per aquest modest i senzill bloc.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

"AIRES DE FIESTA": A NOSALTRES NO ENS HAN CONVIDAT

John Paulson: se'l coneix com el guru dels actius tòxics. El 2010 va guanyar uns 3.700 milions d'euros.
George Soros: es va fer famós el 1992 com a la persona que va posar en fallida el Banc d'Anglaterra. Especulador de naixement.
Warren Buffet: multimilionari. Un dels principals propietaris institucionals de l'agència de qualificació de riscos Moody's. Per uns és un inversor, per a altres, un especulador. Actualment encapçala la proposta per a què Obama augmenti els impostos als més rics del seu país.
Agències de qualificació de riscos: Standar&Poor's, Fitch i Moody's.
Liquidadors: cadascú de vosaltres pot posar els noms que cregui convenient. Tots coneixem quins són els miserables que tenen les ordres d'acabar amb nosaltres, amb la nostra democràcia i amb els nostres drets socials, lingüístics i polítics.
Benvinguts a la festa. La pagam nosaltres però no hi estam convidats.
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.


dijous, 29 de setembre de 2011

ELS LIQUIDADORS JA TREBALLEN

"Els drets es prenen, no es demanen; s'arrenquen, no es pidolen".  
Autor: José Julián Martí Pérez (L'Havana, Cuba, 1853 – Dos Ríos, Cuba, 1895), polític i escriptor cubà. 


Els Liquidadors ja treballen de valent. La invasió dels ultracossos ja ha començat. Les Illes Balears ja són el seu Target (per dir objectiu en diuen Target. És que ells parlen així, són així de neomoderns).
Fa uns dies vaig avisar que rondaven per aquí (llegiu el post del 2 de setembre), talment com voltors rondant les seves víctimes. Ara ja no ronden, ara les víctimes ja són el seu aliment.
Divendres passat 29 companys i companyes de feina varen saber que passaran a engreixar les llistes de trofeus dels Liquidadors. 
29 persones que treballaven donant suport als processos laborals de persones maltractades per un sistema injust que et condemma al més absolut ostracisme.
29 persones liquidades del seu lloc de feina en nom de la Crisi. L'equip de govern de l'Ajuntament de Palma avui hi ha donat el seu vist-i-plau beneïnt, parint i executant l'operació.
No serà aquesta Crisi una excusa per liquidar silenciosament els drets que tant ha costat aconseguir?
Quan parlis amb un liquidador vés en compte, tot el que et digui, serà per fer-te creure que la teva mort és necessària pel benestar del país. Et repetirà fins a la tortura que no hi ha diners i què, per evitar la fi del món, cal esmicolar els serveis públics. Et faran creure que ells són els salvadors i que la mare de Déu nom Joana.
La pregunta és: per on han començat a retallar? 
La resposta és molt senzilla: han començat per allà on han dit que no retallarien. Si el Liquidadors diuen que no retallaran l'Educació, la Sanitat o els Serveis Socials, comença a tremolar perquè aquests seran els seus primers objectius.
Tenen un Pla molt ben pensat. Sembla que improvisen, però no. Dissimulen molt bé i estan molt ben entrenats.
"La nostra prioritat és crear llocs de feina" i fan tot el contrari: eliminen Orientadors laborals i es fumen la Conselleria de Treball. Bona manera de crear llocs de feina.
"No retallarem els Serveis Socials" i en pocs dies ja no ens queden dits a les mans i als peus, per comptar els Educadors Socials i altres professionals que seran expulsats de le seves feines.
On mossegaran la propera vegada? Prest tendrem notícies.
En fí, avui és un dia trist. Però cal aixecar-se i seguir endavant. 
Estimats companys i estimades companyes, mentre anau a dormir només recordau una cosa: Els Liquidadors no són indestructibles, només s'ho pensen.

dimarts, 20 de setembre de 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (7)




















"Hoy en día, el que no es gilipollas es moderno"
(de la pel·lícula "Acción Mutante"-1993)

dijous, 15 de setembre de 2011

50 ANYS D'AMNISTIA INTERNACIONAL

















Quan els nazis van venir a cercar als comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar als socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a cercar als sindicalistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a cercar als jueus,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era jueu.

Quan van venir a cercar-me,
no hi havia ningú que pogués protestar.
(Martin Niemöller 1892-1984)

El passat 28 de maig Amnistia Internacional va complir 50 anys. Per molts d'anys.



dilluns, 12 de setembre de 2011

PARAULA D'UN ALTRE PEP: PEPE RUBIANES

10.30h del matí. Palma. Cafeteria de l'Hospital Son Llàtzer. Conversa a tot volum a la taula del costat: 
-"Mañana juega el Barça contra el Mílan"(amb accent a la i). Comenta un jove operari mentre li fot mossegada a un entrepà de formatge.
-"Yo no puedo ver al Barça. Soy anticatalanista total, anticatalanista a muerte. Ante todo soy ESPAÑOL". Crida ben fort, sense complexos, l'altre operari, també jove.
El tallat descafeïnat que m'anava a prendre s'ha refredat automàticament. 
De seguida m'han vengut al cap moltes imatges, pensaments i d'altres curolles que es poden resumir amb una frase: Què perillosa és la ignorància i què perillosos són els seus resultats.
I mentre coses com aquestes passen, tenim alguns sectors de la classe política (igual o més perillosos i gens ignorants) pensant com retallar els pressupostos d'Educació i maquinant estratègies per acabar amb la nostra llengua. Així anam. 
Després m'he begut el tallat, mentre recordava alguns dels moments de l'estimat Pepe Rubianes. He pensat també, que en aquests moments de crisi ecomòmicodemocràtica, ens hauria fet riure com mai. 
Et trobam a faltar company Pepe. Enyoram aquell sentit de l'humor "galaico-català" que tant va posar de mala llet a determinats sectors ultres. Torna estimat Pepe, t'estam esperant.
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.







divendres, 9 de setembre de 2011

PARAULA DE PEP: PASSIÓ PER LES COSES

Ahir horabaixa Pep Guardiola va rebre la medalla d'Honor d'Or del Parlament de Catalunya. Les paraules que va dir després a l'acte, són prou interessants i traspassen el món del futbol. Parla de passió per una professió, de compromís, d'aprendre cada dia de la gent que ens envolta, d'esforç, de treball en equip, de responsabilitat, de guanyar, de perdre, d'humilitat. En definitiva, del que jo anomen: filosofia 4-3-3.
Aquí les teniu. Qui vulgui que les gaudeixi i qui no, que passi una bona nit.


divendres, 2 de setembre de 2011

JA SÓN AQUÍ: ELS LIQUIDADORS

Els Liquidadors estan, desgraciadament, de moda. Han arribat als nostres governs, silenciosos, somrients, però amb molta mala llet i amb mà de ferro. Ja són aquí!!!!
Han après les millors tècniques de neteja i desinfecció a terres japoneses (Fukushima) i ucraïneses (Txernòbil). Però ells no vesteixen amb roba blanca ni porten màscares per evitar la contaminació. Porten les seves millors corbates, roba cara i unes elegants tisores decorades amb cristalls d'Swarosvski. A diferència dels liquidadors nuclears de debò, ells no moriran durant la seva tètrica tasca (Fukushima i Txernòbil són massa lluny). Al contrari, estan ben entrenats per resistir qualsevol crit de dissidència o proposta de canvi. El seu principal objectiu, i per això cobren, és ferir de mort tot el que faci olor a Servei públic, Drets socials i lingüístics, Estat del benestar i d'altres paraules, que amb el temps arribaran a ser prohibides per perilloses. Acaben d'aterrar a molts de llocs, i a les nostres estimades Illes també.
La veritat és que m'agradaria escriure sobre altres coses més interessants i educatives (la professió sempre estira) com per exemple: comentar el darrer capítol de l'ídol de masses Bob Esponja, de si en Mario Vaquerizo ja ha après a escriure "cerbeza" correctament, o de si enguany haurà estat un bon any per a la collita de melons de Vilafranca. Però això és el que hi ha. 
Anau alerta que no van de bromes. Ens diran repetidament que la missió que han de complir és necessària, quasi divina, i sobretot, que és pel nostre bé. I amb un somriure a la cara començaran la tasca encomanda. Jack l'Esbudellador s'ho mirarà des de Whitechapel amb una certa enveja.
Estimats amics i estimades amigues la funció està a punt de començar. Comprin les crispetes i no es perdin cap fotograma. Pregam als de la darrera fila que no facin massa renou, que distruen a la resta.
Llàstima que no sigui una pel·lícula.
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.

dimecres, 31 d’agost de 2011

NOTÍCIES DE FINAL D'ESTIU

A anteriors posts de notícies vos he recomanat la seva lectura amb la música de fons de "Verano Azul". Amb aquest, canviaré de recomanació. Millor si llegiu les dues notícies d'avui amb aquella cançó del Dúo Dinámico que diu: "El final del verano llegó y tu partirás....". Tot un Hit Parade que ha amenitzat tantes i tantes trobades nocturnes dels nostres pares. Ara que, si algú de vosaltres també l'ha tinguda present en les seves trobades ho pot confessar tranquil·lament, no passa res. Com deia la meva padrina, "tot torna".

PRIMERA: El municipi madrileny de Guadalix de la Sierra, on es va rodar Bienvenido Mr Marshall, i governat pel Partido Popular, ha aprovat una nova ordenança de convivència ciutadana. Entre altres coses, regula les activitats que es poden realitzar al carrer. Es prohibeix realitzar acampades i assemblees (curiós que sigui justament ara), com determinats jocs (fer acrobàcies amb bicicleta, pintar al terra amb guix), com també cantar, ballar, tocar instruments, jugar a cartes, tombar-se a sobre d'un banc i moltíssimes altres activitats.
"La calle es mía", va dir el senyor Manolo. Certament, un avantpassat polític del partit del senyor batle de Guadalix. 
Ja té raó la meva padrina, "tot torna".

SEGONA: Segons el diari The Times alguns dels 3.000 treballadors temporals de Royal Bank of Scotland cobren 2.290 euros al dia/530.000 euros a l'any. Només dues coses: aquest banc va ser intervingut pel Govern Britànic i actualment, s'ha anunciat l'acomiadament d'uns 2.000 treballadors.
Alguna cosa no funciona al sistema, crec que necessita un Reset

Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.

dijous, 25 d’agost de 2011

CANVI DE "LOOK"

Com veis he realitzat un petit canvi de "look" al bloc. No penseu que el canvi de color suposi un canvi referencial d'equip de futbol. Com que el nou fons del bloc quedava massa blanc li he afegit unes quantes taques negres. Més que res, per evitar futures elucubracions i haver d'anar a "Sálvame", "Enemigos íntimos" o "La Noria" a desmentir que he abandonat el vaixell blaugrana i que he estat infidel al 4-3-3 durant les meves vacances a Formentera. 
Simplement he posat una mica de més llum al bloc (no confondre amb cap tipus d'il·luminació mística). Això no vol dir que també n'hi hagi posat a les meves desordenades idees.
Idò, no se'n parli més. Disfrutau mentre pugueu, que el món s'acaba.

dimecres, 24 d’agost de 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (6)




















"Tal vegada demà ens haurem de seure davant els nostres fills i els haurem de dir que fórem derrotats. Però no podrem mirar-los als ulls i dir-los que viuen així perquè no ens vam animar a lluitar"
Autor: Mahatma Gandhi.

divendres, 19 d’agost de 2011

A XAVIER RAMIS (1965-2011), PER SEMPRE “TOTS SANTS”

Fa uns dies que estic gaudint d’uns dies de descans a la meravellosa illa de Formentera. Fa molts d’anys que hi vaig i fins i tot, miraculosament, forma part del què el meu imaginari comprèn i entén com a paradís ideal per a la jubilació.  Tots els que em coneixeu sabeu que no som un animal de platja, més bé al contrari, i pensau que resulta estrany que dediqui les meves vacances a gaudir de la tortura contínua que suposa descansar a una illa tan petita on el sol està present fins i tot, quan no hi és. És curiós, però és així. M'hi sent molt bé aquí. Tan curiós que enguany m’ha passat una cosa que mai m’havia passat, i quan dic mai és mai. Els que em coneixeu també sabeu que m’agrada llegir la premsa de cada dia, molta i variada, i amb això sí que som un animal de costums. Idò, el que m'ha passat, és que durant aquestes vacances he estat uns dies sense fer-ho. Ni he llegit, ni he mirat la televisió.
El cas és que quan he aplegat el Diari de Balears m’he trobat amb una notícia que m’hagués estimat més que no fos realitat: ha mort Xavier Ramis, cantant del mític grup mallorquí Tots Sants. Tot seguit he amollat un parell d'hòsties putes i m'he quedat una mica enpardalat.
Els Tots Sants (Xavier Ramis (veu), Jaume Estelrich (guitarra), Aurelio Pérez (guitarra), Alex Vadell (baix) i Marcos Gil (bateria)) van marcar una època dins el panorama musical de l’illa. Van ser dels primers grups de l’època moderna (finals dels 80) a cantar en català i amb un directe impressionant, ens varen fer gaudir, i no era fàcil, del rock dur, hard-rock, punk, i jo que sé de quantes etiquetes mal posades. Tots sabíem el que eren els Tots Sants.
La veu de’n Xavier impregnava tota la música i, sobretot l’escenari. Per molts de motius que ara no són importants i no anomenaré, vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo i vos puc dir que aquella mateixa veu i personalitat que omplia l’escenari també marcava qualsevol conversa. No sé, podria dir moltes coses, però com cantà fa molts d'anys el Último de la fila: “si lo que vas a decir no es más bello que el silencio no lo vayas a decir...”. Amb això no vull expressar que no tengui res a dir sobre en Xavier, sinó que ara mateix el silenci és l'unica cosa que en surt. Per tant seguiré en silenci.
Xavier, tu no has mort al 27 anys, però de ben segur que et veurem al Club 27 (llegiu, si voleu, el post del dilluns 25 de juliol) tocant i cantant amb tots aquells que pul·lulen per allà. Tu, per a mi, ja formes part d’aquest carismàtic Club.
Ara que els Tots Sants havíeu decidit tornar a tocar junts, m’hagués agradat reviure tots aquells concerts.
De totes maneres, quan toquis al Club 27, fes-m’ho saber, que no m’ho perdré.
Gràcies per tots els moments que ens has regalat. Un autèntic plaer. 
Per sempre Tots Sants.