4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dissabte, 9 de juny de 2012

EL RESCAT DELS 16'6

16'6 és una xifra que per si sola no diu res. Però 16'6 bilions de les antigues pessetes ja comença a assustar una mica. Si a sobre, afegim, que aquesta és la pasta que val el Rescat dels Bancs de l'Estat espanyol, ja podem tremolar.
100 mil milions d'euros impressiona, però quan feim la conversió a pessetes, té un efecte devastador.
Idò sí, aquesta serà la factura que haurem de pagar nosaltres i les futures generacions. En quant temps es paga tot això? Hi ha vides a bastament per fer-ho?
Senyor Rajoy i companys, són vostès uns autèntics miserables, estafadors i lladres. No només dels nostres diners, sinó també de les esperances dels nostres fills. Vostès i la resta de gestors polítics (anteriors també) han creat aquesta farsa. I no ens facin creure que nosaltres no pagarem res de tot això. No ens enganin més. Poc sabem, però el que sabem és suficient. Sabem que si aquesta factura passa a mans del punyetero FROB, automàticament es convertiex en deute públic. I el deute públic, automàticament passa a ser el nostre deute.
Estalviïns les mangarrufes dialèctiques i els maleïts eufemismes que tant agraden al seu Govern. Au, ja se'n pot anar tranquil·lament cap a Polònia, a veure la seva Selecció de futbol, la punyetera Roja. Sap què? Se la pot confitar sencera. Quedi's amb la Selecció i amb Espanya. Jo vull marxar, i com jo, moltíssims més. I no li quedi cap mena de dubte, que marxarem.

dimecres, 6 de juny de 2012

DEL CRAUFUNDIN AL COOGÜORQUIN

Paraules com crowdfunding, networking o coworking estan invadint el nostre espai mental i vital. Darrerament, miris on miris les pots trobar, envoltant la teva persona.
La realitat d'aquestes paraules supòs que amaga conceptes útils per a la nostra vida: treball en equip, solidaritat per fer projectes, etc. La prova és el darrer Acampallengua 2012, que mitjançant el craufundin s'ha pogut aconseguir un mecenatge solidari per dur a terme l'activitat. 
Nous temps, noves maneres de fer. Nous temps, noves realitats. Cal adaptar-se per sobreviure. Cal adaptar-se per millorar i dur la solidaritat al segle XXI. Però em preocupa que ens tornem imbècils i que totes aquestes paraules, en nom de la modernitat, marquin un camí buit de sentit.
Són maneres noves d'anomenar coses que ja existeixen i han existit. Però ara, sembla que si no fas coogüorquin, craufundin o netgüorquin ets beneit o et falta poc per ser-ho. Sobretot, en un món on ser modern marca tendència i et fa visible. Un món on ets modern o no ets res.
Com deia aquell poeta amb nom de porta: "Al loro que no estamos tan mal" i "Que no os embauquen". Cal anar en compte perquè el llenguatge crea realitat i de tant repetir les paraules, podem buidar-les de significat. O és això el que realment volen?
Salut i bon craufundin.



dimecres, 23 de maig de 2012

SABORS D'ALTRES ÈPOQUES

Darrerament estic una mica decepcionat per com han anat desapareixent determinats sabors d'altres èpoques. Més que decepcionat, trist, perquè el sabor dels aliments, igual que les olors, són unes de les coses que sempre han aconseguit transportar-me a la meva infància. M'explicaré. 
Els darrers dies he decidit tornar a tastar algunes de les coses que solia menjar i beure quan era petit: Nocilla, galetes "Príncipe", Donuts, Nesquik i com no, la beguda de xocolata per excel·lència a Mallorca, el Laccao. Com veis aliments tots ells sans i poc dolços. 
Collons, no n'hi ha hagut cap que, segons el meu parer, tengui el mateix gust que tenia abans. Serà que l'edat m'ha perjudicat les papil·les gustatives, però cap d'ells ha estat capaç de recordar-me aquella infància on els carrers eren un espai on jugar a futbol i anar en bicicleta no es convertien en esports de risc.
Quina mania de voler tocar les coses que funcionen. Hi ha una màxima que diu que si una cosa funciona, no la toquis. Sembla que els productors d'aquests aliments no la coneixen. El mateix em passa amb el Trinaranjus i la Fanta taronja. Què hi farem.
Aquí vos deix un vídeo dedicat a tota aquella generació que vam créixer amb la Heidi, en Marco i en Miliki. Perquè encara no ens hem recuperat de tots els seus efectes, i sobretot, perquè no hem superat tots els traumes.
Salut i bona nit.



 

dilluns, 21 de maig de 2012

ELS 2.200.000

2.200.000 és el número de menors que, segons UNICEF, viuen a llars de l'Estat Espanyol que estan sota el llindar de la pobresa. La xifra escarrufa. Escarrufa sobretot, perquè parlam de persones que són maltractades per un sistema injust, i perquè no es poden defensar. 
Mentre això passa, els nostres governants, dirigits pel senyor Mariano Rajoy no aturen en les seves retallades. Educació, Sanitat, Serveis Socials, etc...
A les Illes Balears els serveis, projectes i programes que es dediquen a treballar pels menors o bé estan sota mínims, o bé estan ferits de mort. No val la retòrica política que parla de retallar per necessitat. Tots són prioritats, i vostès trien per on retallar.
Sempre he pensat i defensat que els menors són una mica de tots. Tots, a part dels seus pares, en som responsables, perquè els menors són el futur d'aquest món. Si maltractam el present dels més petits, estam maltractant el seu futur, marcant-los de per vida. No cal oblidar que ells són el futur de la civilització.

dimecres, 16 de maig de 2012

CAMAMIL·LA I FORTASEC

Després de veure el programa Singulars d'aquesta nit tenim dues opcions. Prendre camamil·la pels nervis o fortasec per si tenim una lleugera descomposicó d'estómac. També hi haurà qui necessiti les dues coses.
Situació ecòmica hipermega actual. Què passa? Què fer? Estau avisats.
Salut i ànim.




Actualització 17 de maig de 2012:

Aquí teniu un article que pot servir de contrapès al vídeo d'abans:

 http://economiacitrica.seminaritaifa.org/2012/05/16/edward-hugh-i-jonathan-tepper-el-que-no-es-vol-sentir-un-comentari-al-programa-s

divendres, 11 de maig de 2012

HOLA BLOG, COM ESTÀS?

Hola blog, com estàs? Et trobes bé? Fa uns mesos que he deixat de contar-te coses, però no creguis que no he pensat amb tu. Ho he fet, però crec que necessitava un descans. Mira, com en Guardiola
Tenia coses per contar (moltes coses) però a l'hora de la veritat no les podia escriure, estava cansat. El món ha canviat una mica, s'ha complicat. L'economia segueix igual de malament, en mans dels mateixos lladres. 
Ara som accionistes d'un Bank-ia. Molt tòxic ell, però al cap i a la fi, accionistes. A veure com acaba això.
Els Rajolians han estès la seva secta per tot l'Estat i volen que tots ens posem túnica blanca i esperem la nau que ens ha de portar cap a l'eterna felicitat. 
En Pep, Guardiola és clar, marxa del Barça. Està cansat i vol girar pàgina. Té tot el dret, res a dir, tot agraïments. Amb ell ens ho hem passat molt bé, però que molt bé. Encara que ens hem hagut d'aixecar molt però molt d'hora.
Per les Illes Balears la cosa està molt fotuda, però et puc assegurar, que no podran amb nosaltres. Els atacs a la llengua, la nostra llengua, són constants. El Partido Popular, amb el senyor Bauzá al capdavant, s'ha proposat eliminar qualsevol presència de la llengua catalana. Ja et dic ara, que no ho aconseguiran. També s'han proposat rebentar i eliminar els serveis públics: acomiadaments massius, tancament de 2 hospitals, construcció d'hotels a zones protegides, etc. Ells sabran que fan, però el seu tarannà feixista no triomfarà.
Com veus, estimat blog, han passat moltes coses. N'hi ha moltes més que no t'he contat, no vull provocar-te un  colapse. Però tranquil, que ja les aniré contant.
Bé, companys i companyes, ja torn a ser per aquí. Salut per a tothom!!!!

diumenge, 26 de febrer de 2012

LA LLIGA DE FUTBOL AMB MOLT D'HUMOR




Després del partit del Real Madrid a casa del Rayo Vallekano (0-1), encara queda saber el resultat d'avui del Barça contra l'Atlético de Madrid. L'humor és l'eina bàsica de tota Revolució.
Salut i bons somriures!!!

dilluns, 20 de febrer de 2012

"MUJERES, HOMBRES Y VICEVERSA", LA REFORMA LABORAL i MARIO VAQUERIZO.

L'esperpèntic programa de la cadena mamatxitxo, "Mujeres, hombres y viceversa", bombardeja cada dia les nostres neurones i les nostres llars. No existeix droga coneguda al mercat que sigui capaç de fer-nos oblidar els efectes nocius que produeix el mal guió d'aquest show. Uns i unes cerquen la manera de passar a la fama mitjançant la televisió, i ja que hi són, de fotre un bon clau. Alguns, d'això, en diran treballar.
Em direu, que si no vull veure aquest circ, ho tenc molt fàcil. Només cal que faci una mica de zàping i ja està. D'acord, és així de fàcil.
No hi ha reforma laboral que acabi amb els drets mentals d'aquesta guarda d'éssers de silicona i músculs? Llàstima. De fet, la reforma laboral li toca un ou al múscul siliconat de torn.
Les reformes laborals no es fan per això. Es fan per a destrossar els drets de la resta de gent, de la que treballa o intenta treballar.
Com ens deia el senyor Mariano Rajoy abans de les eleccions: "Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación". Óle tus huevos!!!!, ha dit el meu amic d'Antequera, en veure el que li ve a sobre.
Però sembla que aquesta reforma farà tot el contrari, no?
Qui s'ha quedat sense una de les seves múltiples feines és el meu "estimat" Mario Vaquerizo. El senyor Mario comença a tastar la medicina dels que fins ara eren els seus amos a la COPE. L'altre dia de pagès vaig escriure quina va ser la meva perplexitat al veure al marit de la Pegamoide col·laborar amb la cadena COPE i amb Libertat Digital (on hi té el seu blog). Si voleu saber els motius de la meva perplexitat, estan resumits allà
Ara, resulta que la mediàtica parella s'ha deixat fotografiar, tot imitant La Pietà de Michelangelo, i els senyors Bisbes han trobat la imatge una mica obscena, i han decidit fer-lo fora de la seva ràdio.
Ai, Mario, ja hi tornaràs. Les teves monyades pseudoartístiques al final es paguen. Això et passa per dormir i festejar amb l'enemic, i pensar que la incoherència és menys incoherència si et paguen un bon preu. El tot s'hi val sempre té un final.  
I tens res a dir? Supòs que no, encara que dubt que aquest incident t'hagi fet plantejar gaire coses. Tu tranquil, ja trobaràs un altre amo (amb cuiro, amb sotana o amb corbata) que t'engreixi el compte corrent.
Mario Rajoy, Mariano Vaquerizo. Tant s'hi val. 
Pot ser formau part de la mateixa moneda o sigueu dues ànimes bessones. Qui sap, companys de viatge més estranys heu tengut els dos.

diumenge, 5 de febrer de 2012

dilluns, 30 de gener de 2012

DIA DE LA PAU: VOLUNTARIAT AMB LA BOTELLA

La Batlessa de Madrid, la senyora de Aznar, acaba de realitzar una proposta, que si no fos pel què oculta, podria arribar a ser, fins i tot, graciosa. 
La senyora Ana María Botella Serrano va proposar l'altre dia, cobrir Serveis Públics amb voluntariat. I ho diu a consciència, quan afirma: "todos los ciudadanos deben hacer algo por la sociedad".
Intentaré agafar-m'ho com si ho hagués dit l'Andreu Buenafuente a un dels seus monòlegs.
Em vénen al cap moltes idees per tal de fer realitat la proposta de la senyora de Aznar.  
Podríem utilitzar voluntaris als quiròfans. Qui no ha jugat mai a metges quan era petit. Quantes hores jugant a l'Operación, llevant i posant ossos, cors i demés. Ja sé que em direu que vosaltres jugàveu a metges d'una altra manera, però cadascú té la infància que té. Tan és, algú vol fer de cirugià?
També podríem utilitzar voluntaris als judicis per corrupció. El senyor Paco Camps possiblement no se n'hauria sortit. Aquest jurat popular que l'ha jutjat fa una mica de pudor, que a més de declarar la seva innocència l'ha nomenat Fallera major 2012. Segur que no faltarien voluntaris.
Podríem utilitzar voluntaris per fer de controladors aeris. Si em permeteu un humil consell, jo per aquesta tasca utilitzaria voluntaris amb experiència amb videojocs. Faci'm cas madame Ana, aquests serien els millors. 
Igualment, podríem utilitzar voluntaris per substituir-la a vostè.  Ah, que per això, un s'ha de presentar a les eleccions i les ha de guanyar. Que no seria molt democràtic. Ah, perdoni vostè. 
Seria igual de democràtic que crear lleis que són injustes amb les persones que no han parit aquesta merda de Crisi/Robatori/Estafa, però que vostès estan obligant a pagar. Estam d'acord? Li sona això de les retallades?
Bé, senyora Botella de Aznar, la Democràcia és molt més que una paraula, que els de la seva Colla pronuncien molt però que practiquen poc.
El voluntariat és una cosa molt seriosa que neix de la Solidaritat amb l'altre. El voluntariat mai pot cobrir llocs de feina perquè això implica rebentar i prostituir l'essència de la Solidaritat. Això que mai entendreu vós. Vós sou més de la Beneficència, oi?
Au idò, Beneïda sou vós entre totes les dones, amén. Tothom a fer voluntariat amb la Botella. Que cadascú en dugui una.

"El poder real és econòmic, per tant no té sentit parlar de Democràcia". Autor: José Saramago.





dilluns, 16 de gener de 2012

TOT COMENÇANT L'ANY

Comença l'any i tenc poques coses a dir. A vegades em passa. Encara que jo sóc dels que pensa que és molt saludable estar temporades sense res a dir. Sobretot, és saludable pels altres.
Pot ser que el darrer refredat que m'ha acompanyat totes les festes nadalenques en sigui el responsable. No ho sé, però la veritat és que he començat el 2012 relaxat d'idees. 
De coses sobre les que escriure n'hi ha moltes, no s'acaben. El món és una fàbrica contínua d'idees inspiradores.
Des de la dèria malaltissa que té el senyor José Ramón Bauzá (Josemón para los amigos, i actual President de les Illes Balears) d'eliminar tota presència de la llengua catalana a les nostres Illes, passant per les retallades que ens vénen a sobre, arribant a la mort recent del Gotzilla Francofeixista Manuel Fraga Iribarne, tot són idees. Idò no, malgrat totes aquestes i més, tenc peresa d'escriure, què hi farem. 
Serà que ja m'ha poseït l'esperit del fantasma de l'atur, que m'aferra al sofà, tot convidant-me a compaginar les partides de Playstation amb la visiualització de tots i cada un dels programes de l'Ana Rosa Quintana i del Jorge Javier Vázquez. El mateix esperit que em repeteix, amb la veu de la Belén Esteban, allò de: tranquil, no et preocupis, la nova temporada de Gran Hermano és a punt de començar, per salvar-te.  Qui sap. Coses més rares passen.
El passat dissabte vam quedar amb un colla de bons amics i vam organitzar un homenatge culinari. Bon menjar, bon vi, bona conversa...
I en una d'aquestes converses, acompanyades pel bon vi mallorquí (de Llucmajor exactament), va sorgir una pregunta: algú sap per què els capellans i les monges de clausura no necessiten el carnet de manipulador d'aliments?  Hòsties i pastissets sí que en manegen, no?
Després d'algunes ampolles de vi i de moltes teories conspiradores (dignes hereves de la millor novel·la negra), vam acabar la trobada sense una sola resposta convincent.
Vaig pensar que aquest sí que seria un tema prou interessant per escriure al bloc, però estimats amics, encara tenc molta peresa. Em sap greu.
Que passeu unes bones Revetlles de Sant Antoni i Sant Sebastià. Que el foc i els dimonis vos purifiquin, encara que el dimoni va fer trenta i Sant Antoni trenta-u.
Salut i bons foguerons!!!!


Ai Manolito, la calle es tuya!!!!!!