4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dilluns, 16 de gener de 2012

TOT COMENÇANT L'ANY

Comença l'any i tenc poques coses a dir. A vegades em passa. Encara que jo sóc dels que pensa que és molt saludable estar temporades sense res a dir. Sobretot, és saludable pels altres.
Pot ser que el darrer refredat que m'ha acompanyat totes les festes nadalenques en sigui el responsable. No ho sé, però la veritat és que he començat el 2012 relaxat d'idees. 
De coses sobre les que escriure n'hi ha moltes, no s'acaben. El món és una fàbrica contínua d'idees inspiradores.
Des de la dèria malaltissa que té el senyor José Ramón Bauzá (Josemón para los amigos, i actual President de les Illes Balears) d'eliminar tota presència de la llengua catalana a les nostres Illes, passant per les retallades que ens vénen a sobre, arribant a la mort recent del Gotzilla Francofeixista Manuel Fraga Iribarne, tot són idees. Idò no, malgrat totes aquestes i més, tenc peresa d'escriure, què hi farem. 
Serà que ja m'ha poseït l'esperit del fantasma de l'atur, que m'aferra al sofà, tot convidant-me a compaginar les partides de Playstation amb la visiualització de tots i cada un dels programes de l'Ana Rosa Quintana i del Jorge Javier Vázquez. El mateix esperit que em repeteix, amb la veu de la Belén Esteban, allò de: tranquil, no et preocupis, la nova temporada de Gran Hermano és a punt de començar, per salvar-te.  Qui sap. Coses més rares passen.
El passat dissabte vam quedar amb un colla de bons amics i vam organitzar un homenatge culinari. Bon menjar, bon vi, bona conversa...
I en una d'aquestes converses, acompanyades pel bon vi mallorquí (de Llucmajor exactament), va sorgir una pregunta: algú sap per què els capellans i les monges de clausura no necessiten el carnet de manipulador d'aliments?  Hòsties i pastissets sí que en manegen, no?
Després d'algunes ampolles de vi i de moltes teories conspiradores (dignes hereves de la millor novel·la negra), vam acabar la trobada sense una sola resposta convincent.
Vaig pensar que aquest sí que seria un tema prou interessant per escriure al bloc, però estimats amics, encara tenc molta peresa. Em sap greu.
Que passeu unes bones Revetlles de Sant Antoni i Sant Sebastià. Que el foc i els dimonis vos purifiquin, encara que el dimoni va fer trenta i Sant Antoni trenta-u.
Salut i bons foguerons!!!!


Ai Manolito, la calle es tuya!!!!!!



20 comentaris:

  1. Una entrada mel, Xisco. De veritat. M'ha agradat molt perquè sense dir res (per la peresa) ho dius tot ;-)

    ResponElimina
  2. Ostres, et veig "xungo". Serà la tele... Haha! Estic intrigada amb això de les monges i el carnet de manipulació d'aliments. T'ho jur! Ja investigaré, ja... :)

    Petonets!

    ResponElimina
  3. Això de les monges... deu de ser un altre d'aquests "descaros" del gran país on vivim... on l'esglesia, els toros, el pp, fan i desfan sense permís... i on figures antidemocratiques com la que s'ha mort aquesta nit passaran a la història ... amb la seva versió... (perdó xiscu no tinc un bon dia...) ànims i petons per tu!!!!

    ResponElimina
  4. Ei Pedro. Honrat amb les teves paraules. Ja veus el que porta el temps de silenci.
    Salut!!!

    ResponElimina
  5. Ai Marina, serà la tele... Ha,ha.
    Investiga i si tens resposta m'ho dius.
    Salut!!!

    ResponElimina
  6. Sofà taronja: possiblement sigui una altre d'aquests "descaros" que tu dius. I pel què fa al Manolito, al final li dedic la cançó de la Trinca. La tenia ben guardada per quan arribàs el moment. I el moment és avui.
    Petons i salut!!!!

    ResponElimina
  7. bona bona bona aquesta Mister Xisco. Ara ens tens abandonats una miqueta, no? sort de que el molt distingit Ramis s'ha convertit en la peça clau de l'engranatge bogardià illenc.

    El pp vola al seu aire i el poble s'ho mira, fins quan? això és un malson!

    ResponElimina
  8. Vos he tengut una mica abandonats, igual que al meu bloc. Però tornaré, no tingueu ànsia amics Bogardians!
    Salut i gràcies per la visita.

    ResponElimina
  9. A la fi ha estrenat any el senyor!!!!!!!. Oblida't de la peresa. Pensa que tens una gran labor social que fer amb el teu blog: amb la lectura ens ajudes a omplir les hores buides dels nostre temps (laboral o no), jajaja.

    Tal vegada necessitaves més vi per arribar a la solució del dilema plantejat i potser amb el vi la peresa desapareixerà.

    Ahh una altra alternativa per trobar la solució potser, quan miris n’ana rosa o en jorge javier prova de menjar hòsties o pastissets de les monges. Segur que t’il•luminaran i la resposta t’arribarà gràcies a T5.

    Si necessites més idees,.... Jajaaa

    Au, idò, ja saps com has començat l’any?. Segons a 5 punts del Madrid. jajaja

    ResponElimina
  10. Conxi, com es nota que teniu poques feines!! Ha,ha. El còctel que proposes és una bomba així que no el faré. Ha,ha.
    Demà vos donarem els 5 punts. Alerta que no siguin gols.
    salut.

    ResponElimina
  11. Bon Any Nou!, però vigila que aquest pas te n'adonaràs que és estiu a mitjans de novembre. Bé, amb el temps, tot arriba, però algunes coses han trigat massa, per desgràcia...

    Salut i 4-3-3 i 0-3 dimecres!

    ResponElimina
  12. Anima't Xisco!! :D :D Potser et sembla que no tens res a dir, però mira, en un tres i no res i has fet un post que ja m'ha fet riure, entre el Godzilla Fraga i el fantasma de la Esteban... jaja Vinga que tu el pots guanyar!! :D

    Un petonet des de Barcelona! :)

    ResponElimina
  13. Bon any, company Òscar. Tot arriba, a ell també.
    Dimecres 1-3.
    Salut.

    ResponElimina
  14. Benvinguda Anna. Estic content que hagis rigut. D'això es tracta, d'intentar viure amb un somriure.
    Salut i besades!

    ResponElimina
  15. Amb això del curs de manipuladors d'aliments que no tenen als convents, m'has fet ganes de fer un mailing...

    Pensa que jo em dedico a la formació d'empreses i els podria colocar un curs online a tot el clero...

    M'ho pensaré.. :)

    ResponElimina
  16. Idò estimat Ricard, crec que guanyaries pasta a poalades. Imagina't quants de treballadors de la Santa Mare Empresa.
    Podries cobrar la formació a preu d'or.
    Salut company.

    ResponElimina
  17. Tot plegat és com el tunel del temps...ja ho dèia el mestre barbut de Treveris:
    La història es repeteix com a farsa.

    ResponElimina
  18. Tota la raó estimat Àngel, tota la raó.

    ResponElimina
  19. Felicitats per haver compartit el premi de l'estrella Michelin al restaurant Bogarde en companyia de la cuinera Anna i de la florinata dels fogons!!!! El blog bogarde és testimoni de l'esdeveniment.
    Salut i alegria!!!!

    ResponElimina