Comença l'any i tenc poques coses a dir. A vegades em passa. Encara que jo sóc dels que pensa que és molt saludable estar temporades sense res a dir. Sobretot, és saludable pels altres.
Pot ser que el darrer refredat que m'ha acompanyat totes les festes nadalenques en sigui el responsable. No ho sé, però la veritat és que he començat el 2012 relaxat d'idees.
De coses sobre les que escriure n'hi ha moltes, no s'acaben. El món és una fàbrica contínua d'idees inspiradores.
Des de la dèria malaltissa que té el senyor José Ramón Bauzá (Josemón para los amigos, i actual President de les Illes Balears) d'eliminar tota presència de la llengua catalana a les nostres Illes, passant per les retallades que ens vénen a sobre, arribant a la mort recent del Gotzilla Francofeixista Manuel Fraga Iribarne, tot són idees. Idò no, malgrat totes aquestes i més, tenc peresa d'escriure, què hi farem.
Serà que ja m'ha poseït l'esperit del fantasma de l'atur, que m'aferra al sofà, tot convidant-me a compaginar les partides de Playstation amb la visiualització de tots i cada un dels programes de l'Ana Rosa Quintana i del Jorge Javier Vázquez. El mateix esperit que em repeteix, amb la veu de la Belén Esteban, allò de: tranquil, no et preocupis, la nova temporada de Gran Hermano és a punt de començar, per salvar-te. Qui sap. Coses més rares passen.
El passat dissabte vam quedar amb un colla de bons amics i vam organitzar un homenatge culinari. Bon menjar, bon vi, bona conversa...
I en una d'aquestes converses, acompanyades pel bon vi mallorquí (de Llucmajor exactament), va sorgir una pregunta: algú sap per què els capellans i les monges de clausura no necessiten el carnet de manipulador d'aliments? Hòsties i pastissets sí que en manegen, no?
Després d'algunes ampolles de vi i de moltes teories conspiradores (dignes hereves de la millor novel·la negra), vam acabar la trobada sense una sola resposta convincent.
Després d'algunes ampolles de vi i de moltes teories conspiradores (dignes hereves de la millor novel·la negra), vam acabar la trobada sense una sola resposta convincent.
Vaig pensar que aquest sí que seria un tema prou interessant per escriure al bloc, però estimats amics, encara tenc molta peresa. Em sap greu.
Que passeu unes bones Revetlles de Sant Antoni i Sant Sebastià. Que el foc i els dimonis vos purifiquin, encara que el dimoni va fer trenta i Sant Antoni trenta-u.
Salut i bons foguerons!!!!
Ai Manolito, la calle es tuya!!!!!!
Ai Manolito, la calle es tuya!!!!!!
Una entrada mel, Xisco. De veritat. M'ha agradat molt perquè sense dir res (per la peresa) ho dius tot ;-)
ResponEliminaOstres, et veig "xungo". Serà la tele... Haha! Estic intrigada amb això de les monges i el carnet de manipulació d'aliments. T'ho jur! Ja investigaré, ja... :)
ResponEliminaPetonets!
Això de les monges... deu de ser un altre d'aquests "descaros" del gran país on vivim... on l'esglesia, els toros, el pp, fan i desfan sense permís... i on figures antidemocratiques com la que s'ha mort aquesta nit passaran a la història ... amb la seva versió... (perdó xiscu no tinc un bon dia...) ànims i petons per tu!!!!
ResponEliminaEi Pedro. Honrat amb les teves paraules. Ja veus el que porta el temps de silenci.
ResponEliminaSalut!!!
Ai Marina, serà la tele... Ha,ha.
ResponEliminaInvestiga i si tens resposta m'ho dius.
Salut!!!
Sofà taronja: possiblement sigui una altre d'aquests "descaros" que tu dius. I pel què fa al Manolito, al final li dedic la cançó de la Trinca. La tenia ben guardada per quan arribàs el moment. I el moment és avui.
ResponEliminaPetons i salut!!!!
bona bona bona aquesta Mister Xisco. Ara ens tens abandonats una miqueta, no? sort de que el molt distingit Ramis s'ha convertit en la peça clau de l'engranatge bogardià illenc.
ResponEliminaEl pp vola al seu aire i el poble s'ho mira, fins quan? això és un malson!
Vos he tengut una mica abandonats, igual que al meu bloc. Però tornaré, no tingueu ànsia amics Bogardians!
ResponEliminaSalut i gràcies per la visita.
A la fi ha estrenat any el senyor!!!!!!!. Oblida't de la peresa. Pensa que tens una gran labor social que fer amb el teu blog: amb la lectura ens ajudes a omplir les hores buides dels nostre temps (laboral o no), jajaja.
ResponEliminaTal vegada necessitaves més vi per arribar a la solució del dilema plantejat i potser amb el vi la peresa desapareixerà.
Ahh una altra alternativa per trobar la solució potser, quan miris n’ana rosa o en jorge javier prova de menjar hòsties o pastissets de les monges. Segur que t’il•luminaran i la resposta t’arribarà gràcies a T5.
Si necessites més idees,.... Jajaaa
Au, idò, ja saps com has començat l’any?. Segons a 5 punts del Madrid. jajaja
Conxi, com es nota que teniu poques feines!! Ha,ha. El còctel que proposes és una bomba així que no el faré. Ha,ha.
ResponEliminaDemà vos donarem els 5 punts. Alerta que no siguin gols.
salut.
Bon Any Nou!, però vigila que aquest pas te n'adonaràs que és estiu a mitjans de novembre. Bé, amb el temps, tot arriba, però algunes coses han trigat massa, per desgràcia...
ResponEliminaSalut i 4-3-3 i 0-3 dimecres!
Anima't Xisco!! :D :D Potser et sembla que no tens res a dir, però mira, en un tres i no res i has fet un post que ja m'ha fet riure, entre el Godzilla Fraga i el fantasma de la Esteban... jaja Vinga que tu el pots guanyar!! :D
ResponEliminaUn petonet des de Barcelona! :)
Bon any, company Òscar. Tot arriba, a ell també.
ResponEliminaDimecres 1-3.
Salut.
Benvinguda Anna. Estic content que hagis rigut. D'això es tracta, d'intentar viure amb un somriure.
ResponEliminaSalut i besades!
s'animen les ones a can Bogarde...
ResponEliminaAmb això del curs de manipuladors d'aliments que no tenen als convents, m'has fet ganes de fer un mailing...
ResponEliminaPensa que jo em dedico a la formació d'empreses i els podria colocar un curs online a tot el clero...
M'ho pensaré.. :)
Idò estimat Ricard, crec que guanyaries pasta a poalades. Imagina't quants de treballadors de la Santa Mare Empresa.
ResponEliminaPodries cobrar la formació a preu d'or.
Salut company.
Tot plegat és com el tunel del temps...ja ho dèia el mestre barbut de Treveris:
ResponEliminaLa història es repeteix com a farsa.
Tota la raó estimat Àngel, tota la raó.
ResponEliminaFelicitats per haver compartit el premi de l'estrella Michelin al restaurant Bogarde en companyia de la cuinera Anna i de la florinata dels fogons!!!! El blog bogarde és testimoni de l'esdeveniment.
ResponEliminaSalut i alegria!!!!