4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

diumenge, 26 de febrer de 2012

LA LLIGA DE FUTBOL AMB MOLT D'HUMOR




Després del partit del Real Madrid a casa del Rayo Vallekano (0-1), encara queda saber el resultat d'avui del Barça contra l'Atlético de Madrid. L'humor és l'eina bàsica de tota Revolució.
Salut i bons somriures!!!

dilluns, 20 de febrer de 2012

"MUJERES, HOMBRES Y VICEVERSA", LA REFORMA LABORAL i MARIO VAQUERIZO.

L'esperpèntic programa de la cadena mamatxitxo, "Mujeres, hombres y viceversa", bombardeja cada dia les nostres neurones i les nostres llars. No existeix droga coneguda al mercat que sigui capaç de fer-nos oblidar els efectes nocius que produeix el mal guió d'aquest show. Uns i unes cerquen la manera de passar a la fama mitjançant la televisió, i ja que hi són, de fotre un bon clau. Alguns, d'això, en diran treballar.
Em direu, que si no vull veure aquest circ, ho tenc molt fàcil. Només cal que faci una mica de zàping i ja està. D'acord, és així de fàcil.
No hi ha reforma laboral que acabi amb els drets mentals d'aquesta guarda d'éssers de silicona i músculs? Llàstima. De fet, la reforma laboral li toca un ou al múscul siliconat de torn.
Les reformes laborals no es fan per això. Es fan per a destrossar els drets de la resta de gent, de la que treballa o intenta treballar.
Com ens deia el senyor Mariano Rajoy abans de les eleccions: "Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación". Óle tus huevos!!!!, ha dit el meu amic d'Antequera, en veure el que li ve a sobre.
Però sembla que aquesta reforma farà tot el contrari, no?
Qui s'ha quedat sense una de les seves múltiples feines és el meu "estimat" Mario Vaquerizo. El senyor Mario comença a tastar la medicina dels que fins ara eren els seus amos a la COPE. L'altre dia de pagès vaig escriure quina va ser la meva perplexitat al veure al marit de la Pegamoide col·laborar amb la cadena COPE i amb Libertat Digital (on hi té el seu blog). Si voleu saber els motius de la meva perplexitat, estan resumits allà
Ara, resulta que la mediàtica parella s'ha deixat fotografiar, tot imitant La Pietà de Michelangelo, i els senyors Bisbes han trobat la imatge una mica obscena, i han decidit fer-lo fora de la seva ràdio.
Ai, Mario, ja hi tornaràs. Les teves monyades pseudoartístiques al final es paguen. Això et passa per dormir i festejar amb l'enemic, i pensar que la incoherència és menys incoherència si et paguen un bon preu. El tot s'hi val sempre té un final.  
I tens res a dir? Supòs que no, encara que dubt que aquest incident t'hagi fet plantejar gaire coses. Tu tranquil, ja trobaràs un altre amo (amb cuiro, amb sotana o amb corbata) que t'engreixi el compte corrent.
Mario Rajoy, Mariano Vaquerizo. Tant s'hi val. 
Pot ser formau part de la mateixa moneda o sigueu dues ànimes bessones. Qui sap, companys de viatge més estranys heu tengut els dos.

diumenge, 5 de febrer de 2012