4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dilluns, 20 de febrer de 2012

"MUJERES, HOMBRES Y VICEVERSA", LA REFORMA LABORAL i MARIO VAQUERIZO.

L'esperpèntic programa de la cadena mamatxitxo, "Mujeres, hombres y viceversa", bombardeja cada dia les nostres neurones i les nostres llars. No existeix droga coneguda al mercat que sigui capaç de fer-nos oblidar els efectes nocius que produeix el mal guió d'aquest show. Uns i unes cerquen la manera de passar a la fama mitjançant la televisió, i ja que hi són, de fotre un bon clau. Alguns, d'això, en diran treballar.
Em direu, que si no vull veure aquest circ, ho tenc molt fàcil. Només cal que faci una mica de zàping i ja està. D'acord, és així de fàcil.
No hi ha reforma laboral que acabi amb els drets mentals d'aquesta guarda d'éssers de silicona i músculs? Llàstima. De fet, la reforma laboral li toca un ou al múscul siliconat de torn.
Les reformes laborals no es fan per això. Es fan per a destrossar els drets de la resta de gent, de la que treballa o intenta treballar.
Com ens deia el senyor Mariano Rajoy abans de les eleccions: "Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación". Óle tus huevos!!!!, ha dit el meu amic d'Antequera, en veure el que li ve a sobre.
Però sembla que aquesta reforma farà tot el contrari, no?
Qui s'ha quedat sense una de les seves múltiples feines és el meu "estimat" Mario Vaquerizo. El senyor Mario comença a tastar la medicina dels que fins ara eren els seus amos a la COPE. L'altre dia de pagès vaig escriure quina va ser la meva perplexitat al veure al marit de la Pegamoide col·laborar amb la cadena COPE i amb Libertat Digital (on hi té el seu blog). Si voleu saber els motius de la meva perplexitat, estan resumits allà
Ara, resulta que la mediàtica parella s'ha deixat fotografiar, tot imitant La Pietà de Michelangelo, i els senyors Bisbes han trobat la imatge una mica obscena, i han decidit fer-lo fora de la seva ràdio.
Ai, Mario, ja hi tornaràs. Les teves monyades pseudoartístiques al final es paguen. Això et passa per dormir i festejar amb l'enemic, i pensar que la incoherència és menys incoherència si et paguen un bon preu. El tot s'hi val sempre té un final.  
I tens res a dir? Supòs que no, encara que dubt que aquest incident t'hagi fet plantejar gaire coses. Tu tranquil, ja trobaràs un altre amo (amb cuiro, amb sotana o amb corbata) que t'engreixi el compte corrent.
Mario Rajoy, Mariano Vaquerizo. Tant s'hi val. 
Pot ser formau part de la mateixa moneda o sigueu dues ànimes bessones. Qui sap, companys de viatge més estranys heu tengut els dos.

14 comentaris:

  1. M'he perdut una mica avui... Aquesta gent de qui parles, no sé pas qui són... excepte el Rajoy aquest que per desgràcia si em sona...

    Ja sé q podria passar sense fer cap comentari, però m'ha semblat injust no dir res, ja que el teu post es currat i mostra indignació.

    No faig mai zapping, doncs no poso mai en funcionament el TV. En tinc de TV però connectada directament a un PC. I aquest es el motiu de que no conec la gent aquesta...

    En to cas... un bon post...

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Ricard per les teves paraules i pel respecte que demostres cap a l'esforç que suposa escriure. A vegades és millor no posar la TV, però reconec que jo som un animal curiós i la TV forma part del meu intent de conèixer les realitats que formen aquest món, encara que moltes vegades no són la meva realitat. Deformació professional.
    Gràcies pel teu comentari. Ens trobarem qualque dia al voltant d'un bon àpat i un bon vi.

    ResponElimina
  3. que em dius xiscu, no t'agrada el programa de mujeres y hombres y viceversa...? doncs és brillant!!! a l'alçada dels polítics que fan reformas laborals, del jurat popular que absolt al Camps, dels banquers que han ensorrat la economia d'aquest país, dels alumnes que ja no es podran queixar per que l'escola no paga a endesa... dels antiabalots... de de dedededeedede bufff! cuanta indignació i quant fatxa!!!!!!!

    ResponElimina
  4. El sofà taronja: has definit molt bé la meva indignació, que també és la teva.
    Ens ha tocat viure tot això i cal tenguem la ment clara per afrontar-ho.
    El feixisme d'alta costura i maquillatge ha arribat.
    Salut, força i ànims!!!
    Gràcies per compartir-ho aquí.

    ResponElimina
  5. el Ramis surfeja al Kremlin amic!

    ResponElimina
  6. Amic Anònim: Ha,ha. Gràcies pel comentari i la visita. Encara que queda un partit al Bernabeu i els bolxevics necessitaran tanta ajuda com esperança.
    En Ramis pot surfejar allà on vulgui, per això és un home lliure i bona gent, del Madrid, però lliure i bona gent. Ha,ha.
    Salut i bona visita.

    ResponElimina
  7. Perdó, permeteu-nos un interludi esportiu enmig d'un article seriós i necessari sobre la brutal reforma laboral que assetja el poble treballador.

    Reproduïm una proposta adreçada a un mallorquí bogardià i, insistim, no volem distreure la gent del contingut important de l'article del Xisco.

    ----------------------

    PROPOSTA A PEDRO RAMIS.


    Què et sembla si acceptes la candidatura per ser el nou president del Real Madrid?

    Gent com tú, gent amb tarannà i estirp bogardiana, pot iniciar un cicle trencador en les relacions barcelona/madrid.

    I si ens plantegem una ofensiva transversal de bogardització del Madrid i del Barcelona per tal de que el bogardisme en surti enfortit i pugui governar ambdós clubs?

    Ramis, tú et presentes com alternativa a Florentino Pérez i nosaltres presentem al Puro Kalikenyo a la presidència del Barça.

    De moment t'ho estudies, no et precipitis en el SI o el NO, i pensa en els grandiosos efectes secundaris d'aquesta operació tàctica que podria fer trontollar les estructures mundials del futbol.

    Nosaltres convocarem una assemblea per proclamar el candidat Kalikenyo.

    ResponElimina
  8. Companys Bogardians. No passeu pena. A aquest blog podeu escriure el que volgueu. Sempre sou benrebuts!!!!
    Sincerament, crec que El Real Madrid no es mereix un president com en Pedro Ramis. Ell és respectuós, bona gent, de tarannà democràtic, gens prepotent, surfista i guapo. Vos ho dic jo que el conec una mica. No fa com a president d'aquest club.
    Pel què fa al senyor Kalikenyo hi estic totalment d'acord.
    Senyor Kalikenyo futur president del Barça!!!!!!.
    Ja podeu convocar l'assemblea. Tendrà el meu vot.
    Salut i bona nit.

    ResponElimina
  9. Per desgràcia, la meva germana s'ho mira de tant en tant, el "Mujeres y hombres", y puc confirmar tot el que en dius. Quina tele tan trista, si us plau! :(
    Pel que fa als altres personatges, ja no puc opinar tant... Això sí, només dir-te que t'ho prenguis amb calma, no val la pena amargar-se per quatre carallots ;)

    Un petó, i una aferrada! :D

    ResponElimina
  10. No tenia coneixement del que has dit del Mario, però la veritat és que últimament cada vegada que ix a la tele em fa més vergonya, i és que, crec que hi ha personatges que quantes més vegades apareixen en la tele, més es donen a conéixer, cosa que no és massa bona, perquè sempre acabes trobant alguna cosa que no t'agrada. I pel que fa a aquest programa, menuda fauna! Crec que ja fa temps que va, una vegada ho vaig veure per curiositat i crec que tots van buscant el mateix, la fama, es veu que és molt llaminera... Besets.

    ResponElimina
  11. Mario Vaquerizo, casualment i per error el vaig veure ahir un minut a aquella cosa horrible que es diu el Hormiguero i ja en vaig tenir prou.
    Juntament amb Pocholo, Belén Estebán, aquell calb que sempre crida (Matamoros es diu?), Marianico el Corto, etc., grans icones de la postmodernitat cultural espanyola.
    Todo el mundo al suelo! Salutacions!

    ResponElimina
  12. Anna: no et preocupis, tots aquests no aconseguiran amargar-me. Han aconseguit ser personatges del meu blog, cosa que fa que pugui utilitzar l'humor amb ells. Això sempre va bé.
    Salut i una aferrada.

    ResponElimina
  13. Asela: ja veus com les gasta el Mario Vaquerizo. Jo pens que cadascú pot fer el que vulgui amb la seva vida però que després no es pensin que la resta som beneits. No es pot defensar unes coses i fer-ne d'altres totalment incoherents. Si es fa això tenim el dret de recordar-li.
    Salut!!!

    ResponElimina
  14. Òscar: tu ho has dit. Aquesta és la potmodernitat espanyola que es ven. I després volen que ens sentim representats per això. I s'estranyen que hi hagi gent que no volguem ser espanyols. Que hi farem!!!

    ResponElimina