4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dissabte, 9 de juny de 2012

EL RESCAT DELS 16'6

16'6 és una xifra que per si sola no diu res. Però 16'6 bilions de les antigues pessetes ja comença a assustar una mica. Si a sobre, afegim, que aquesta és la pasta que val el Rescat dels Bancs de l'Estat espanyol, ja podem tremolar.
100 mil milions d'euros impressiona, però quan feim la conversió a pessetes, té un efecte devastador.
Idò sí, aquesta serà la factura que haurem de pagar nosaltres i les futures generacions. En quant temps es paga tot això? Hi ha vides a bastament per fer-ho?
Senyor Rajoy i companys, són vostès uns autèntics miserables, estafadors i lladres. No només dels nostres diners, sinó també de les esperances dels nostres fills. Vostès i la resta de gestors polítics (anteriors també) han creat aquesta farsa. I no ens facin creure que nosaltres no pagarem res de tot això. No ens enganin més. Poc sabem, però el que sabem és suficient. Sabem que si aquesta factura passa a mans del punyetero FROB, automàticament es convertiex en deute públic. I el deute públic, automàticament passa a ser el nostre deute.
Estalviïns les mangarrufes dialèctiques i els maleïts eufemismes que tant agraden al seu Govern. Au, ja se'n pot anar tranquil·lament cap a Polònia, a veure la seva Selecció de futbol, la punyetera Roja. Sap què? Se la pot confitar sencera. Quedi's amb la Selecció i amb Espanya. Jo vull marxar, i com jo, moltíssims més. I no li quedi cap mena de dubte, que marxarem.

7 comentaris:

  1. Jo també vull marxar....!!!. Ànims...

    ResponElimina
  2. t'enyorem molt a can Penya Bogarde, molt i molt, Xisco!

    ResponElimina
  3. el bogardisme necessita dels teus serveis

    ResponElimina
  4. Potser marxar no serà del tot la solució crec.
    Més important veig clarificar el que hi ha, i entre tots prendre consciencia del que passa per trobar millores. Fer saltar molts de cárrecs innecessaris i curruptes que no respecten els nostres drets cada vegada més retallats i prendre les possibles millors direccions.
    Penso que marxar mantinguent el govern/sistema que hi ha encara afavoreix més als convergens com a mèrits aconseguits.

    Moltes felicitats pel blog, m agrada molt com escrius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari i estic content que t'agradi com escric. Faig el que bonament puc. De fet ja fa molta estona que no escric i tenc el Bloc una mica abandonat.
      Respecte al que dius, estic d'acord en què el sistema que hi ha actualment, ajuda a perpetuar la nostra pèrdua de drets socials i individuals. Però també crec que existeixen uns drets colectius, que ens pertoquen com a poble, que actualment no són respectats. Així crec que si no existís l'anomenat espoli fiscal (diners que se'n van i tornen mai) es podrien evitar les brutals retallades que estam patint. Un exemple senzill: a les Balears els darrers 17 anys, han partit i no han tornat, més de 57.000 milions d'euros. Al Principat i al País Valencià, passa tres quarts del mateix.
      Un altre exemple: l'altre dia el Lehendakari Patxi López deia que al seu País no han hagut de fer retallades tant bèsties. Es va oblidar de dir que, a part de voluntat política, és perquè tenen un Concert econòmic que els fa disposar de recursos econòmics molt importants.
      No sé, és un tema que es pot parlar llargament i que aquí no hi ha l'espai suficient.
      De totes maneres Moltes gràcies per passar per aquí i salut!!!

      Elimina
  5. Gran Xisco, no som pesadets: Som pesats! però et volem per sempre. Ja fem el que podem però sense tú tenim les illes una mica esbalotades.

    ResponElimina