4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dilluns, 25 de juliol de 2011

AMY WINEHOUSE, T’ESTÀVEM ESPERANT



"Bona nit, àngel meu, dorm tranquil·la. El papa i la mama t'estimarem molt sempre " 
 ( Mitch Winehouse, pare de l'Amy).


Amy, t’estàvem esperant. Això és el que li han dit Jimi Hendrix, Jim Morrison, Janis Joplin, Brian Jones i Kurt Cobain quan han vist entrar a Amy Winehouse per la porta del seu local “Club 27”. Esper que hagin pensat a reforçar les existències de la bodega, perquè sinó tendran un greu problema.
El local “Club 27” està situat al costat esquerra de la carretera que fa de frontera entre el cel i l’infern. És mal de trobar, però allà pots gaudir de bon beure, bona companyia i molt bona música (sobretot quan s’hi posen tots junts).
Per ser soci del “Club del 27” has de complir una sèrie de requisits, entre els quals hi ha: haver mort al 27 anys, haver-te dedicat amb passió a la música, haver tengut una màgia especial que t’ha fet únic en qualque moment de la teva vida musical i fer de la Creació i la Destrucció un fet inseparable. Tots els seus membres saben què és això de viure ràpid però intensament. I tots ells, ens han regalat moments que han marcat la història més recent de la música.
Em costa imaginar les seves reunions nocturnes. De fet no m’ho puc imaginar perquè són imprevisibles. Quanta creació i destrucció juntes en tants pocs metres quadrats!!!! Possiblement, a reunions com aquestes neixen les obres d’art.
Podem començar a opinar sobre si es veia venir, sobre si la vida que han portat és una bogeria, o sobre si val la pena tanta destrucció. És igual, és la seva vida i no la nostra, i per tant, ells han triat com l'han de viure i punt. No cal ficar-se allà on no ens demanen.
A qui de vosaltres no li encantaria poder mirar per un forat alguna de les seves reunions i gaudir d’una nit de bona música? Quan esbrini on es venen les entrades vos ho diré. Això sí, esper que els responsables del “Club 27” posin els mitjans necessaris per evitar que l'SGAE en tregui profit. M’estim més pagar els meus euros directament als músics.
Idò, no se'n parli més. Disfrutau mentre pugueu, que el món s'acaba.

7 comentaris:

  1. Una voz prodigiosa en una cabecita loca, a posteriori con los años se transformará en un mito ( para empezar vuelve a ser nº 1 en ventas, esto me suena, verdad michael?? )

    Por cierto, la sala de máquinas de Robo prepara una nueva entrega que se publicará en breve

    ResponElimina
  2. Jo crec que ja és un mite, sobretot pensant en el què podria haver oferit al món i ja no podrà oferir. Què hi farem!!!! Així és la vida.

    ResponElimina
  3. El seu según disc va ser espectacular!! Encara q m'ageaden més les nancys rubias!

    ResponElimina
  4. Un post entranyable... I a ella la recordarem per la seva veu.

    ResponElimina
  5. Hola elfary: Ja conec els teus gustos musicals. Sé que les Nancys Rubias estan en el teu "Top Ten". Ha,ha,ha.

    Hola Ricard. Tens tota la raó. A ella la recordarem per la seva veu, única i meravellosa. Gràcies per la valoració com a entranyable que has fet del post.

    Una aferrada ben gran per a tots dos!!! Ens veim al concert del "Club 27".

    ResponElimina
  6. Volem un article del 20n i de la regona reducció dels funcionaris segons l'fmi..... Jal

    ResponElimina
  7. Ai Fary. La cosa cada vegada es complica una mica més. On són tots els que deien que això no passaria!!!! Supòs que ara no piulen.

    ResponElimina