4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

4-3-3 o 3-4-3: THAT IS THE QUESTION

Bona nit estimats companys i estimadíssimes companyes. Pensar un títol per a un bloc no resulta gens fàcil. Al manco per a mi no ho ha estat. I això que només m'havia de convèncer a mi mateix. 
Quan m'hi posava, recordava totes les dificultats que sempre hem tengut els grups humans a l'hora d'elegir lemes per a una activitat (manifestacions, campanyes i d'altres situacions singulars). Reunions eternes que molts de pics finalitzen sense l'elecció del puto lema. Aquest, sempre ha estat el punt de discòrdia que ha marcat el desenvolupament de qualsevol reunió, allargant les hores del rellotge i què, només acaba, quan s'aconsegueix la rendició del contrari per esgotament. En l'exemple d'aquest bloc, el contrari som jo mateix. Amb tot el que comporta això. El cas és que em vaig decidir pel 4-3-3.
Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus Papam vaig exclamar, i tot seguit vaig sortir al balcó de casa per cremar la palla seca que produeix la famosa "fumata blanca" i anunciar a tots els fidels reunits a la plaça que, a la fí, teniem un nou Bloc. Els veinats devien pensar que envers de palla seca el que cremava al balcó era una altra cosa.
L'explicació del perquè d'aquest títol la trobareu a l'encapçalament del bloc. Tot orgullós de mi, i cansat com el guerrer després d'una batalla, vaig arribar a la conclusió que aquesta alineació futbolística resumia molt bé els sentiments i les idees que volia plasmar en aquest humil bloc.
Després de moltes discussions amb cada una de les meves personalitats, finalment i com ja sabreu, em vaig decantar pel 4-3-3.
Però fa unes poques setmanes es va complicar una mica tot plegat, quan els mestres Pep Guardiola i Tito Vilanova, en dos segons, decideixen canviar la històrica alineació del Barça (4-3-3) per un 3-4-3. Hòstia tu, ja l'hem cagada, vaig pensar.
Ja sabia jo que això dels lemes és tasca difícil. I pel que veig, tant difícil com efímera.
Tanta sort que només ha estat un canvi estratègic que ha millorat la dimensió d'aquest equip. Els valors que transmet són els mateixos i són com el vi, milloren amb el temps.
4-3-3 o 3-4-3, tant s'hi val. Juguem com juguem tendrem la mateixa essència. I això també és vàlid per aquest modest i senzill bloc.

8 comentaris:

  1. Fins i tot en el futbol hi ha canvis!. S’agraeix que l’essència es mantingui però, ... si abans de què s'acabi el món la vols canviar... el Reial Madrid és l'opció. jajaja. Molts d'anys

    ResponElimina
  2. Tu creus que el Real Madrid és l'opció? És que a mi el "señorio" madridista no em convenç. Ha,ha,ha. De totes maneres s'agraeix la teva opinió.

    ResponElimina
  3. Si es per senyorio, el Barça l'ha perdut amb Qatar Fundation! Per tot lo altre ..... MasterCard!

    ResponElimina
  4. Encertat comentari amic Edu, encertat comentari. Res a dir.

    ResponElimina
  5. +1 per elfairy. D'un madridista que tot i seguir en la lluita, no veu amb bons ulls la nova idiosincràsia del seu equip.

    ResponElimina
  6. Ei Pedro. Benvingut a aquesta petita casa de locos. La veritat és que amb madridistes com vosaltres ( tu i n'Edu/Elfairy) dóna gust parlar. Pel que fa a Qatar és una vergonya. Els companys de la Penya Bogarde i jo (bloc recomanat) ja hem deixat ben clara la nostra posició sobre el tema. Salut Pedro.

    ResponElimina
  7. Agraït de rebre el teu comentari al meu blog i de que afegim sintonies més enllà de la metafísica bogardiana.

    Salut i anticapitalisme!

    ResponElimina