4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dilluns, 12 de desembre del 2011

MOSQUINATORS: GENÈTICA DEL SEGLE XXI

Els mosquits són uns animalons que tenen molta mala fama, sobretot, dins el que són les ciutats occidentals, industrialitzades i modernes. Solen ser un dels insectes més odiats per moltes de les persones que les habiten.
A part de la puteria que hi posen, a l'hora d'emprenyar la resta d'éssers que viuen al seu voltant, tenen la capacitat de transmetre unes quantes malalties. 
Pels habitants d'aquest primer món occidental, industrialitzat i modern no passen de ser una petita molèstia, sobretot a les nits estiuenques. Però per molts altres habitants d'un altre món, no tant occidental, industrialitzat i modern són, sobretot, una amenaça per la seva pròpia salut, quan poden regalar-te una dòsi de dengue o de malària, i enviar-te la resta de la teva vida a viure a l'altre barri.
La Comunitat científica ja fa anys que intenta destruir els efectes d'aquestes armes de destrucció massiva que són els mosquits. No cal oblidar que en aquesta guerra hi mor molta gent. 
Una de les estratègies utilitzades consisteix en generar, a lo Víctor Frankenstein, mosquits transgènics. Aquests seran reconstruïts i tendran afegit un nou gen assassí, que té l'avantatge de poder ser controlat pels humans. Aquest idea ha estat desenvolupada per un tal Luke Alphey i el seu equip, des  d'Oxford, Liverpool i Londres.
Quan s'activa el gen assassí, provoca la desitjada defunció del mosquit. Pim, pam, pum.
Per mantenir inactiu aquest gen només s'ha d'incorporar un determinat antibiòtic a la suculenta dieta del petit insecte i ja està.
Una vegada que el grapat de mosquits ionquis són alliberats del laboratori, deixaran de consumir la seva dòsi diària d'antibiòtic, fet que provocarà la reactivació del gen assassí, instaurant una espècie de "mono" letal.
Però abans de morir caldrà fer una sèrie de feines. Bé, en realitat bastarà amb una: pegar uns quants pinyols.
Després d'haver alimentat les passions carnals, el mosquit en qüestió, ja podrà morir tranquil. 
I des de Paris i amb cigonyes, vendran nous mosquitets que moriran just néixer, perquè ja tendran la genètica autoassassina del pare, però no tendran l'antídot de l'antibiòtic.
D'això es diu un assassinat perfecte. Ni l'Agatha Christie, tu.
Bé, perfecte perfecte no és. Hi ha una sèrie de mosquits (3.5%) que aconsegueixen sobreviure fora del laboratori i sense la dosi d'antibiòtic. Per tant tenim un grapat de bitxos preparats per anar escampant aquesta peculiar modificació genètica, i que molts de científics consideren "inassumible" per les conseqüències ecològiques i evolutives que poden provocar, fins ara totalment desconegudes.
Quan llegia aquesta informació, de sobte, em va venir al cap una idea, segur provocada per la meva lúcida però transtornada ment. 
La idea en qüestió és: i tota aquesta història dels mosquits l'arribarem a veure mai practicada amb humans? Queda molt lluny el món Blade Runner, Un món feliç o Walden Dos?
No ho sé, però esper que la idea en qüestió no passi de ser un bon guió d'una mala pel·lícula de sèrie B.  
Així i tot, tanta sort que encara hi ha gent que ocupa el seu temps investigant per intentar millorar la qualitat de vida dels altres.

* informació treta d'un article de David Bueno al diari Ara.

8 comentaris:

  1. Quin nivell!... i de tot això que diu en Mou?

    ResponElimina
  2. Conxi no descartis que en Mou no estigui modificat amb el gen assassí. És un dels que ha aconseguit sobreviure fora del laboratori. I per això no pot aturar de donar pel cul!!!.
    Ha,ha,ha.

    ResponElimina
  3. vols dir que ens sortirem?
    ni en el mercat ho troben clar.
    Parlo del mateix amb els bogards, i res de res.

    ResponElimina
  4. Benvinguda a aquest espai Marga. Ja t'he vist per la Penya.
    En sortirem? De què? Marga, no entenc el teu comentari. És que avui estic una mica espès. Em sap greu.
    Mercat? Quin mercat? El senyor mercat que ens té a tots acollonits o el mercat per anar a comprar.
    Salut.

    ResponElimina
  5. Increïble això dels mosquits transgènics... Ja ho podrien fer també amb les cuques molles.

    ResponElimina
  6. Alerta amb les cuques molles que les uqe quedin vives seran molt més resistents i no sigui que es facin molt més grosses. Ha,ha,ha.

    ResponElimina
  7. Xiscoo!! som en Pau.
    Flipa tu!!!! però jo crec que ara ja començaran a investigar amb gens d'escarabats....que resisteixen explosions nuclears...imagina segons quins personatges amb aquests gens....

    ResponElimina
  8. Ei Pau. Què bé que venguis per aquestes terres.
    A saber el que arribaran a fer. Ja veurem.
    Salut.

    ResponElimina