AMY WINEHOUSE, T’ESTÀVEM ESPERANT

"Bona nit, àngel meu, dorm tranquil·la. El papa i la mama t'estimarem molt sempre " 
 ( Mitch Winehouse, pare de l'Amy).


“Amy, t’estàvem esperant”. Això és el que li han dit Jimi Hendrix, Jim Morrison, Janis Joplin, Brian Jones i Kurt Cobain quan han vist entrar a Amy Winehouse per la porta del seu local “Club 27”. Esper que hagin pensat a reforçar les existències de la bodega, perquè sinó tendran un greu problema.

El local “Club 27” està situat al costat esquerra de la carretera que fa de frontera entre el cel i l’infern. És mal de trobar, però allà pots gaudir de bon beure, bona companyia i molt bona música (sobretot quan s’hi posen tots junts).
Per ser soci del “Club del 27” has de complir una sèrie de requisits, entre els quals hi ha: haver mort al 27 anys, haver-te dedicat amb passió a la música, haver tengut una màgia especial que t’ha fet únic en qualque moment de la teva vida musical i fer de la Creació i la Destrucció un fet inseparable. Tots els seus membres saben què és això de viure ràpid però intensament. I tots ells, ens han regalat moments que han marcat la història més recent de la música.

Em costa imaginar les seves reunions nocturnes. De fet no m’ho puc imaginar perquè són imprevisibles. Quanta creació i destrucció juntes en tants pocs metres quadrats!!!! Possiblement, a reunions com aquestes neixen les obres d’art.

Podem començar a opinar sobre si es veia venir, sobre si la vida que han portat és una bogeria, o sobre si val la pena tanta destrucció. És igual, és la seva vida i no la nostra, i per tant, ells han triat com l'han de viure i punt. No cal ficar-se allà on no ens demanen.

A qui de vosaltres no li encantaria poder mirar per un forat alguna de les seves reunions i gaudir d’una nit de bona música? Quan esbrini on es venen les entrades vos ho diré. Això sí, esper que els responsables del “Club 27” posin els mitjans necessaris per evitar que l'SGAE en tregui profit. M’estim més pagar els meus euros directament als músics.
Idò, no se'n parli més. Disfrutau mentre pugueu, que el món s'acaba.

FOTOS I POQUES PARAULES (4)

"Sempre s'arriba a alguna part si es camina a bastament"   
Autor: Lewis Carrol, al llibre "Alicia al país de les meravelles" ).

LA PERVERSIÓ DEL LLENGUATGE (1)

DICCIONARI DE LA PERVERSIÓ:

• El copagament de la sanitat pública és en realitat, un re-pagament,  ja que mai hem deixat de pagar-la amb els nostres impostos. 
• S'anomenen danys col·laterals a l'assassinat de víctimes civils innocents.
• Els treballadors ara són recursos humans.
• S'anomena rescat financer al xantatge i l'ofegament econòmic d'un poble.
•  S'anomenenconsumidors als que tota la vida han estat ciutadans.
•  S'anomena flexibilitat del mercat laboral a les facilitats per acomiadar als treballadors.

• S'anomena enriquiment il·lícit al robatori constant que han patit les arques públiques de les Illes Balears durant el període 2003/2007.  

MARIO VAQUERIZO, EL GLAMOUR, LA CALOR I EL MEU CERVELL

La calor afecta molt al meu cervell. La poca matèria gris que em queda està ben sofregida. L'única cosa bona que podia tenir l'elevada temperatura és aprofitar les hores nocturnes de no dormir per poder escriure. Ni això. 

L'altre dia vaig optar per entretenir a les meves neurones mirant la televisió. Ho faig cada dia, no vos penseu. El que passa és que aquella nit crec que les vaig distreure massa, i sense cap substància que m'ajudàs a resistir. Aquest és el principal problema.

El culpable de tot plegat és un senyor anomenat Mario Vaquerizo. Sí, el marit de n'Alaska. S'acaben de casar en directe, per a tots nosaltres, al reality de la cadena MTV. Una puta festa!!!! 

Verge Maria com està el sistema educatiu per terres espanyoles!!. De totes maneres, a mi em toca un peu ( per no dir una altra cosa) si el senyor Mario no sap si América és un continent o un país, o si "cerveza" s'escriu amb "v" o amb "b". Ja s'ho faran ell i els seus professors. 

La veritat és que per entretenir les meves neurones ja va bé poder tenir una nit loca plena de glamour i sense haver de pensar massa. El que passa, és que després tenc una feinada per tornar-les a posar al seu lloc.

Si realment el personatge que veim a la televisió és així, visca la felicitat!!!!. Però l'únic que deman és que no s'insulti la nostra modesta i simple intel·ligència. 

De Joey Ramone només n'hi ha hagut un a la història. I l'original no accepta còpies, sobretot si són dolentes, molt dolentes. 

No es pot anar per la vida de trencador de tendències socials, icona de la llibertat sexual i paradigma del món gai i lèsbic, per després anar de la maneta de la COPE ( de la qual n'és orgullós col·laborador ) i de Libertat Digital ( on la parella hi té el seu Bloc ). Més que res, perquè els Jiménez Losantos, Luis Herrero, César Vidal, Amando de Miguel i molts d'altres "defensors de la Democràcia", són el paradigma de tot el contrari. 

Possiblement el problema sigui meu que no sé entendre les coses. Segurament que el senyor Mario Vaquerizo i els seus amics "periodistes" em dirien que som un extremista, totalitari, intransigent i em dedicarien altres adjectius igual de guapos, per no saber acceptar ni respectar la Llibertat que té l'individu a participar de les coses que li surten de les bosses. 

També possiblement, si poguessin ( viure en Democràcia és el que té, han de mantenir les formes ), em cremarien la Nit de Sant Joan a les fogateres que es fan arreu dels Països Catalans. 

Això sí, el que no sap o no vol saber l'imitador del pioner del punk, és que jo no hi estaria sol. També hi cremarien a tots els seus col·legues i amics, com també als de la seva entranyable i glamurosa parella. Sobretot als que tenen per devers la madrilenya Plaza de Chueca. 

Pot ser, estigui equivocat, però segurament que Joey Ramone, entre "cerbeza y cerbeza", li diria quatre coses al senyor Mario Vaquerizo. Ell no seria tan amable.

Ja vos he dit que la calor afecta molt a les meves neurones.

Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.

CONSUM RESPONSABLE I NATURAL

El partit dels Verds alemany ha demanat al Govern d'Angela Merkel que es preocupi del 20% de la seva població. Més exactament de les persones que utilitzen unes determinades joguines eròtiques, és a dir, consoladors. La raó és que aquests meravellosos instruments contenen un elevat nivell de substàncies tòxiques i cancerígenes. Aquestes substàncies s'empren per aconseguir una major flexibilitat dels esmentats objectes fàlics.

La vida és complica molt. Hipoteques per pagar, polítics corruptes que ens roben el que és nostre, no poder menjar segons què...

Ni això podrem utilitzar ja. Vénen temps díficils per poder disfrutar dels plaers de la vida. 

Qui vulgui utilitzar aquests tipus d'instruments haurà de tornar a les coses de sempre: cogombres, pastanagues i plàtans. Ja ho deia la meva padrina: '' les coses naturals i de tota la vida, són les millors ''. 

Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.

FOTOS I POQUES PARAULES (3)

A l'estiu no tot és calor. També tenim el color.