Què hi farem, a mi m'agrada el Nadal. Tots tenim alguna discapacitat, algun cable que no acaba de connectar bé o alguna bombeta fosa. Sí, i la meva, que no l'única, és diu Nadal.
Ja sé que em direu que és una època hipòcrita, marcada per una irreal felicitat i per un consumisme ferotge. Ho sé, em declar pecador i purgaré la meva culpa al final del meus dies. Què hi farem.
M'agraden les llumetes de colors, l'ambient que es respira pels carrers (a Palma la contaminació existent encara permet respirar), els abundants menjars amb la família (també amb els que ja no hi són), les batalletes que es conten al voltant de la taula, i moltes "monyades" més que es fan durant aquests dies.
Però el que més m'agrada és que l'infant que porto a dins meu (hòstia que cursi m'ha quedat això) s'ho passa d'allò més bé.
Quan un es va fent gran sol escoltar massa sovint allò de que el Nadal és una època per a infants. Pot ser sí, però un, és infant quan vol.
Tot i axí, no vos penseu que no em queden ganes de seguir l'exemple del senyor Jack Skellinton (protagonista de "Malson abans de Nadal" i produïda pel genial Tim Burton).
Com deia, a vegades, em mor de ganes de seguir les seves passes i segrestar al senyor de la Cocacola-Pare Noel. A ell i a tots els seus imitadors, sobretot els ninots que pengen de totes les balconades. Com també a tots els seus rens liderats per un paio curiós, un tal Rudolph. Aquell que té el nas vermell i dirigeix el trineu per camins alternatius per no trobar-se un control de la Guàrdia Civil. No cal dir que per raons nassals òbvies, el farien bufar.
Aquesta curiosa dèria no acaba aquí. També em passa amb l'exèrcit de gnomos que habiten a molts de jardins. Caram, quina puta mania té la gent d'imitar el que surt a les pel·lis de Hollywood!!
Bé, malgrat les manies que pugui tenir, sempre s'acaba imposant la meva discapacitat nadalenca i fa que gaudeixi d'uns dies des de la mirada d'infant.
Per tant, desitjo, de tot cor, que passeu un Bon Nadal i deixeu sortir el vostre infant a jugar i a somriure una estona.
Ah, però si algú es vol apuntar a realitzar l'Operació Pare Noel, només ho ha de dir.
Salut i Bones Festes!!!!
Ja sé que em direu que és una època hipòcrita, marcada per una irreal felicitat i per un consumisme ferotge. Ho sé, em declar pecador i purgaré la meva culpa al final del meus dies. Què hi farem.
M'agraden les llumetes de colors, l'ambient que es respira pels carrers (a Palma la contaminació existent encara permet respirar), els abundants menjars amb la família (també amb els que ja no hi són), les batalletes que es conten al voltant de la taula, i moltes "monyades" més que es fan durant aquests dies.
Però el que més m'agrada és que l'infant que porto a dins meu (hòstia que cursi m'ha quedat això) s'ho passa d'allò més bé.
Quan un es va fent gran sol escoltar massa sovint allò de que el Nadal és una època per a infants. Pot ser sí, però un, és infant quan vol.
Tot i axí, no vos penseu que no em queden ganes de seguir l'exemple del senyor Jack Skellinton (protagonista de "Malson abans de Nadal" i produïda pel genial Tim Burton).
Com deia, a vegades, em mor de ganes de seguir les seves passes i segrestar al senyor de la Cocacola-Pare Noel. A ell i a tots els seus imitadors, sobretot els ninots que pengen de totes les balconades. Com també a tots els seus rens liderats per un paio curiós, un tal Rudolph. Aquell que té el nas vermell i dirigeix el trineu per camins alternatius per no trobar-se un control de la Guàrdia Civil. No cal dir que per raons nassals òbvies, el farien bufar.
Aquesta curiosa dèria no acaba aquí. També em passa amb l'exèrcit de gnomos que habiten a molts de jardins. Caram, quina puta mania té la gent d'imitar el que surt a les pel·lis de Hollywood!!
Bé, malgrat les manies que pugui tenir, sempre s'acaba imposant la meva discapacitat nadalenca i fa que gaudeixi d'uns dies des de la mirada d'infant.
Per tant, desitjo, de tot cor, que passeu un Bon Nadal i deixeu sortir el vostre infant a jugar i a somriure una estona.
Ah, però si algú es vol apuntar a realitzar l'Operació Pare Noel, només ho ha de dir.
Salut i Bones Festes!!!!
Un +1 mestre. A mi també m'agrada el Nadal. Una abraçada!
ResponEliminaa mi no sé si m'agrada. Tinc records en nebulosa que em fan pensar en nadals impresionants a casa dels avis i amb tota la ritualització pessebrñistica. En termes generals el tema Nadal depen d'un mateix. Si estas en forma i de bon humor acabes proclament l'excel·lencia de la festa i et concetres en cada mossegada de pollastre i en cada glop de cava i flipes.
ResponEliminaSi estas de males pusses, la cosa deriva.
Hi ha coses prescindibles, el Nadal és escrictament ineludible. Hi ha coses que no les puc agafar ni amb el millor humor del món, per exemple el carnaval.
O sigui que, benvingut el Nadal si sempre tinc el raconet de la casa on punxo música i jugo amb els regalets de la concurrència.
Els mallorquins teniu "caga tió"?
Si és així esperem que li portin el carnet del Barça al Pedro i que tú, Xisco, puguis gaudir el millor possible malgrat la guillotina social que ens envolta. A mi potser em cau un amplificador Fender nou per enxufar la meva flamant Telecaster.
Pedro: una aferrada ben gran amic!! A gaudir.
ResponEliminaÀngel: tens tota la raó, el tema del Nadal depèn d'un mateix. Depèn com un estigui va fent.
ResponEliminaPel què fa al "caga tió" aquí no en tenim. Tenim moltes altres tradicions comunes perquè som germans de cultura, llengua, ànima i moltes coses més, però aquesta no la tenim comuna. Una llàstima.
Caram, un ampli Fender per la Telecaster. Quina bona parella!!!
Que et vagi tot molt bé amic Àngel.
Salut i gaudeix de les festes com millor vulguis.
M'encanta el Nadal!!!!. És encendre els llums de l'arbre o del carrer i tot canvia! fins i tot em torno bona nina i desitjo bones coses a tothom. Per tant que passeu unes bones festes.
ResponEliminaAhh, ets monya per ser del barça no pq t'agradi el Nadal... Ui, encara soc dolenta... Umm no m'haurà arribat la bondat aquest any?. jajaja
Bon Nadal
Conxi: El Nadal no reblanirà el teu cor madridista, ja ho sé. Què hi farem. Ha,ha,ha.Això no canviarà. Ha,ha,ha.
ResponEliminaQue tenguis Molt Bones Festes.
Conxi, hauries de visitar la penya bogarde i entendries el bogardisme. Dos amics com en Xisco i el Pedro Ramis, són bogardistes malgrat que un sigui del Madrid i l'altre sigui del Barça. És el blog de la pau i de la felicitart i estas convidada a visitar-lo i fer-lo més gran.
ResponEliminaMolt bé Xisco, vaig llegint-te a veure què hi vas posant...; de moment, te deix això, per si no ho coneixies:
ResponEliminahttp://youtu.be/rsmdIPhAkaY.
Per anar agafant idees i tal.
Idò això...BONES FESTES!!!
Caterina S.
espero no ficar la pota però em sembla que tú ets el respresentant mñes conegut de la penyabogarde mallorquina, almenys això dedueixo de les visites que he fet a un dels blogs més populars de la costa catalana. Però el teu blog no es queda gens curt: M'agrada que utilitzis números, jo soc matemàtic i aspiro a portar la comptabilitats de la penya bogarde. una abraçada.
ResponEliminaEi Caterina. Que bé tu per aquí. Ara he entrat al teu bloc. Ànims per seguir escrivint. Una aferrada ben gran.
ResponEliminaBenvingut company Conrad. Això de què som el mallorquí més famós de la Penya Bogarde s'agraeix, però crec que l'honor el té el meu amic Pedro Ramis.
ResponEliminaEncara que sigui del Madrid dóna molt de joc a la Penya.
Matemàtic i cuiner senyor Conrad! Bona mescla. Ciència i Art en el mateix sac.
Gràcies per la visita.
Salut i fins aviat.
Xisco, Conrad... jo sóc el discordant, la pedreta a la sabata, l'incordi de la Penya. No tinc cap mèrit.
ResponEliminaLa fama merescuda és tota de'n Xisco, gran amic i bogardià per dret propi, no fotem ;-)
Que teñas Felices Festas!!
ResponEliminaUn saúdo.
Como na casa: Obrigado!!!!!!
ResponEliminaBona Nadal. Que tu també tenguis unes BOnes Festes!!!!!
em sembla que em faré bogardià
ResponEliminaEsperit d'Esnaola, faràs bé entrant a la família Bogardiana.
ResponEliminaSalut i gràcies per la visita.
Buenooo.... he he he... A mi el Nadal ni fu ni fa... Però això no treu que et desitgi Bones Festes i bons àpats.
ResponEliminaSalut!
Ei Ricard. Els àpats són del millor de les festes!!!
ResponEliminaSalut i molts d'anys a tu també.
Això va per la Penyabogarde: Moltes gràcies per convidar-me a visita la penya.
ResponEliminaEsper que no demaneu referències a en Xisco per confirmar-me l'ingrés pq així segur que no dirà res bo de jo (i no ho entenc pq jo soc sinònim de pau i felicitat com la penya, sobretot quan guanya el Madrid,... Ai, que això en Xisco no ho ha pogut comprovar encara,... jajaja). Be, crec que m'hi apuntaré per fer companyia a l'altre madrilista. Pedrooooooooo!!!!.
Una besada de Nadal.
Ai Conxi. Veig que tens ganes de guerra. Visita el bloc de la Penya i allà en tendràs molta. Ha,ha,ha. T'ho passaràs bé. Mira en Pedro, ja no ho pot deixar.
ResponEliminaBon Nadal.
mira Xisco, justament ara acabo de fer un nou comentari als de la Bogarde i crec que ja m'han admès dins de la penya que tenen a Premià. No sé ben bé que pot passar però enganxa molt i crea "mono", t'ho creuras si et dic que he entrat unes 10 vegades en dos dies? Veig que sou mallorquins de soca-rel i bona pasta, gent de formatge, molí de vent, tramuntana, monestir de Lluch, obra cultura balear, balanguera, antonia font i gens pepera, m'esteu agradant per un tub, sou just el que necessitava, grumets!!!!!
ResponEliminai en Ramis, carai el Ramis aquest!!!!
petons i nadales!
Visca mallorca lliure de tirans i ricatxons! Visca 4-3-3!
ResponEliminaEsperit d'Esnaola. Gràcies pel teus comentaris.
ResponEliminaT'entenc perfectament quan dius que la Penya Bogarde enganxa. La veritat és que són uns autèntics Cracks. Jo m'ho pas molt bé amb ells.
El Pedro Ramis és molt bon paio. És amic meu, del Madrid, però amic.
Li dóna un punt interessant i divertit a la Penya Bogarde.
Bé, company, moltes gràcies per les teves visites.
Salut, i visca!!!!
ja que t'agrada el Nadal, veig que els meus amics de la penya Bogarde t'han fer reu mag. Enhorabona.
ResponEliminarei mag, volia dir. t'han fet rei mag aauests al·lots!
ResponEliminaI veig que a tu t'han convertit en Sant Josep d'Esnaola. Ha,ha,ha. Són grans aquests de la Penya.
ResponEliminaSalut company.
Molt bon Nadal a tu també, Xisco!! :D A mi no em fa vergonya reconèixer-ho, igual que tu, M'ENCANTA el Nadal!! jaja Que ens deixin ser feliços uns dies, tu... ;) Com que a casa no ve el pare Noel, i no li tinc una especial estima, si vols m'apunto a l'Operació... jaja
ResponEliminaUn petonet, i bon Nadal un altre cop! :D
Bon Nadal Anna. Sempre benvinguda a aquestes terres.
ResponEliminaJa t'avisaré quan comenci l'Operació.
Una besada. Bones festes!!!!
ONDIA Xiscu, quina entrada més encertada!. M'agrada tot el que dius, i estic amb tú, jo també em torno una mica nena, una mica infantil, i també m'agraden els llums,els reis "d'orient"...així que em sumo al club dels "frikis".Això sí, sense caure en ridícols (cantar "pero mira como beben los peces en el río", o gastar el que no tinc en regals...)BONES FESTES!
ResponEliminaGràcies pel comentari Mercè. Benvinguda al club dels Nadalers.
ResponEliminaUna abraçada, Bon Nadal, Bones festes i bons àpats. A gaudir com els infants.
Salut.
Ja sabia jo que cualque defecte havies de tenir company, jejeje, però que sàpigues que jo t'estim igual, i també em poso molt monya en aquestes festes. Així que aniré amb un clàssic: Bon nadal i molts d'anys, que siguis molt feliç. Una aferrada ben forta.
ResponEliminaBon dia Silvia. Bon Nadal. Que bé veure't per aqui. Una aferrada ben gran i ens trobam prest.
ResponEliminaQue tenguis bones festes. Alerta amb el menjar i el beure.
Salut.
Disfruta Xisco del Nadal que quan en Dídac dugui reproduïdes 1500 vegades el DVD de nadales odiras el Nadal, el corte ingles, paquirrin y la pantoja!
ResponEliminaPer cert molts d'anys a tots/es!
Molts d'anys estimat amic Edu. El que passa és que el CD de nadales el pos jo 1500 vegades. Home, en Paquirrín i la Pantoja me la bufen bastant. Ha,ha,ha.
ResponEliminaMolts d'anys per a tots quatre.
Salut.
El Nadal és una època meravellosa plena de màgia i d'il·lusions, tant si tens xiquets a casa com si no, però si en tens, més encara. De vegades pense que si tot l'any fóra així, tots seríem més feliços, però aleshores també entraríem en una rutina i s'acabaria la màgia. Tot i que sembla una època molt consumista, m'encanta veure les tendes plenes de productes de tota mena, tant de menjar gurmet com de regals, roba, etc. Les llums de Nadal pels carrers, cases i tendes donen molta calidesa. Gaudim d'aquests dies tan bonics. Bones festes i feliç any nou! Gràcies pel teu comentari.Besets.
ResponEliminaBenvinguda Asela. Gràcies per la teva visita.
ResponEliminaVeig que no som l'únic a qui li agrada el Nadal.
Salut i molts d'anys.