Els Liquidadors estan, desgraciadament, de moda. Han arribat als nostres governs, silenciosos, somrients, però amb molta mala llet i amb mà de ferro. Ja són aquí!!!!
Han après les millors tècniques de neteja i desinfecció a terres japoneses (Fukushima) i ucraïneses (Txernòbil). Però ells no vesteixen amb roba blanca ni porten màscares per evitar la contaminació. Porten les seves millors corbates, roba cara i unes elegants tisores decorades amb cristalls d'Swarosvski. A diferència dels liquidadors nuclears de debò, ells no moriran durant la seva tètrica tasca (Fukushima i Txernòbil són massa lluny). Al contrari, estan ben entrenats per resistir qualsevol crit de dissidència o proposta de canvi. El seu principal objectiu, i per això cobren, és ferir de mort tot el que faci olor a Servei públic, Drets socials i lingüístics, Estat del benestar i d'altres paraules, que amb el temps arribaran a ser prohibides per perilloses. Acaben d'aterrar a molts de llocs, i a les nostres estimades Illes també.
La veritat és que m'agradaria escriure sobre altres coses més interessants i educatives (la professió sempre estira) com per exemple: comentar el darrer capítol de l'ídol de masses Bob Esponja, de si en Mario Vaquerizo ja ha après a escriure "cerbeza" correctament, o de si enguany haurà estat un bon any per a la collita de melons de Vilafranca. Però això és el que hi ha.
Anau alerta que no van de bromes. Ens diran repetidament que la missió que han de complir és necessària, quasi divina, i sobretot, que és pel nostre bé. I amb un somriure a la cara començaran la tasca encomanda. Jack l'Esbudellador s'ho mirarà des de Whitechapel amb una certa enveja.
Estimats amics i estimades amigues la funció està a punt de començar. Comprin les crispetes i no es perdin cap fotograma. Pregam als de la darrera fila que no facin massa renou, que distruen a la resta.
Llàstima que no sigui una pel·lícula.
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba. 
