4-3-3

EL 4-3-3 ÉS UNA MANERA MOLT PARTICULAR D'ENTENDRE LA VIDA. UNA FILOSOFIA MILENÀRIA PRACTICADA PER FILÒSOFS D'AQUESTS I D'ALTRES TEMPS, UNA MANERA DIFERENT DE VEURE EL MÓN.
EL 4-3-3 ENS HA ENSENYAT QUE PER SOBRE DE L'INDIVIDUALISME HI HA L'EQUIP, EL GRUP, LA COL·LABORACIÓ, EL TREBALL PER ACONSEGUIR OBJECTIUS COMUNS, LA LLUITA PER CRÉIXER AMB L'ESFORÇ, I SOBRETOT, EL COMPROMÍS PER GAUDIR DE LA MÀGIA DE LA VIDA.
EL 4-3-3 NO DEIXA DE SER, TAMBÉ, UN SÍMIL FUTBOLÍSTIC.

dissabte, 9 de juny del 2012

EL RESCAT DELS 16'6

16'6 és una xifra que per si sola no diu res. Però 16'6 bilions de les antigues pessetes ja comença a assustar una mica. Si a sobre, afegim, que aquesta és la pasta que val el Rescat dels Bancs de l'Estat espanyol, ja podem tremolar.
100 mil milions d'euros impressiona, però quan feim la conversió a pessetes, té un efecte devastador.
Idò sí, aquesta serà la factura que haurem de pagar nosaltres i les futures generacions. En quant temps es paga tot això? Hi ha vides a bastament per fer-ho?
Senyor Rajoy i companys, són vostès uns autèntics miserables, estafadors i lladres. No només dels nostres diners, sinó també de les esperances dels nostres fills. Vostès i la resta de gestors polítics (anteriors també) han creat aquesta farsa. I no ens facin creure que nosaltres no pagarem res de tot això. No ens enganin més. Poc sabem, però el que sabem és suficient. Sabem que si aquesta factura passa a mans del punyetero FROB, automàticament es convertiex en deute públic. I el deute públic, automàticament passa a ser el nostre deute.
Estalviïns les mangarrufes dialèctiques i els maleïts eufemismes que tant agraden al seu Govern. Au, ja se'n pot anar tranquil·lament cap a Polònia, a veure la seva Selecció de futbol, la punyetera Roja. Sap què? Se la pot confitar sencera. Quedi's amb la Selecció i amb Espanya. Jo vull marxar, i com jo, moltíssims més. I no li quedi cap mena de dubte, que marxarem.

dimecres, 6 de juny del 2012

DEL CRAUFUNDIN AL COOGÜORQUIN

Paraules com crowdfunding, networking o coworking estan invadint el nostre espai mental i vital. Darrerament, miris on miris les pots trobar, envoltant la teva persona.
La realitat d'aquestes paraules supòs que amaga conceptes útils per a la nostra vida: treball en equip, solidaritat per fer projectes, etc. La prova és el darrer Acampallengua 2012, que mitjançant el craufundin s'ha pogut aconseguir un mecenatge solidari per dur a terme l'activitat. 
Nous temps, noves maneres de fer. Nous temps, noves realitats. Cal adaptar-se per sobreviure. Cal adaptar-se per millorar i dur la solidaritat al segle XXI. Però em preocupa que ens tornem imbècils i que totes aquestes paraules, en nom de la modernitat, marquin un camí buit de sentit.
Són maneres noves d'anomenar coses que ja existeixen i han existit. Però ara, sembla que si no fas coogüorquin, craufundin o netgüorquin ets beneit o et falta poc per ser-ho. Sobretot, en un món on ser modern marca tendència i et fa visible. Un món on ets modern o no ets res.
Com deia aquell poeta amb nom de porta: "Al loro que no estamos tan mal" i "Que no os embauquen". Cal anar en compte perquè el llenguatge crea realitat i de tant repetir les paraules, podem buidar-les de significat. O és això el que realment volen?
Salut i bon craufundin.



dimecres, 23 de maig del 2012

SABORS D'ALTRES ÈPOQUES

Darrerament estic una mica decepcionat per com han anat desapareixent determinats sabors d'altres èpoques. Més que decepcionat, trist, perquè el sabor dels aliments, igual que les olors, són unes de les coses que sempre han aconseguit transportar-me a la meva infància. M'explicaré. 
Els darrers dies he decidit tornar a tastar algunes de les coses que solia menjar i beure quan era petit: Nocilla, galetes "Príncipe", Donuts, Nesquik i com no, la beguda de xocolata per excel·lència a Mallorca, el Laccao. Com veis aliments tots ells sans i poc dolços. 
Collons, no n'hi ha hagut cap que, segons el meu parer, tengui el mateix gust que tenia abans. Serà que l'edat m'ha perjudicat les papil·les gustatives, però cap d'ells ha estat capaç de recordar-me aquella infància on els carrers eren un espai on jugar a futbol i anar en bicicleta no es convertien en esports de risc.
Quina mania de voler tocar les coses que funcionen. Hi ha una màxima que diu que si una cosa funciona, no la toquis. Sembla que els productors d'aquests aliments no la coneixen. El mateix em passa amb el Trinaranjus i la Fanta taronja. Què hi farem.
Aquí vos deix un vídeo dedicat a tota aquella generació que vam créixer amb la Heidi, en Marco i en Miliki. Perquè encara no ens hem recuperat de tots els seus efectes, i sobretot, perquè no hem superat tots els traumes.
Salut i bona nit.



 

dilluns, 21 de maig del 2012

ELS 2.200.000

2.200.000 és el número de menors que, segons UNICEF, viuen a llars de l'Estat Espanyol que estan sota el llindar de la pobresa. La xifra escarrufa. Escarrufa sobretot, perquè parlam de persones que són maltractades per un sistema injust, i perquè no es poden defensar. 
Mentre això passa, els nostres governants, dirigits pel senyor Mariano Rajoy no aturen en les seves retallades. Educació, Sanitat, Serveis Socials, etc...
A les Illes Balears els serveis, projectes i programes que es dediquen a treballar pels menors o bé estan sota mínims, o bé estan ferits de mort. No val la retòrica política que parla de retallar per necessitat. Tots són prioritats, i vostès trien per on retallar.
Sempre he pensat i defensat que els menors són una mica de tots. Tots, a part dels seus pares, en som responsables, perquè els menors són el futur d'aquest món. Si maltractam el present dels més petits, estam maltractant el seu futur, marcant-los de per vida. No cal oblidar que ells són el futur de la civilització.

dimecres, 16 de maig del 2012

CAMAMIL·LA I FORTASEC

Després de veure el programa Singulars d'aquesta nit tenim dues opcions. Prendre camamil·la pels nervis o fortasec per si tenim una lleugera descomposicó d'estómac. També hi haurà qui necessiti les dues coses.
Situació ecòmica hipermega actual. Què passa? Què fer? Estau avisats.
Salut i ànim.




Actualització 17 de maig de 2012:

Aquí teniu un article que pot servir de contrapès al vídeo d'abans:

 http://economiacitrica.seminaritaifa.org/2012/05/16/edward-hugh-i-jonathan-tepper-el-que-no-es-vol-sentir-un-comentari-al-programa-s

divendres, 11 de maig del 2012

HOLA BLOG, COM ESTÀS?

Hola blog, com estàs? Et trobes bé? Fa uns mesos que he deixat de contar-te coses, però no creguis que no he pensat amb tu. Ho he fet, però crec que necessitava un descans. Mira, com en Guardiola
Tenia coses per contar (moltes coses) però a l'hora de la veritat no les podia escriure, estava cansat. El món ha canviat una mica, s'ha complicat. L'economia segueix igual de malament, en mans dels mateixos lladres. 
Ara som accionistes d'un Bank-ia. Molt tòxic ell, però al cap i a la fi, accionistes. A veure com acaba això.
Els Rajolians han estès la seva secta per tot l'Estat i volen que tots ens posem túnica blanca i esperem la nau que ens ha de portar cap a l'eterna felicitat. 
En Pep, Guardiola és clar, marxa del Barça. Està cansat i vol girar pàgina. Té tot el dret, res a dir, tot agraïments. Amb ell ens ho hem passat molt bé, però que molt bé. Encara que ens hem hagut d'aixecar molt però molt d'hora.
Per les Illes Balears la cosa està molt fotuda, però et puc assegurar, que no podran amb nosaltres. Els atacs a la llengua, la nostra llengua, són constants. El Partido Popular, amb el senyor Bauzá al capdavant, s'ha proposat eliminar qualsevol presència de la llengua catalana. Ja et dic ara, que no ho aconseguiran. També s'han proposat rebentar i eliminar els serveis públics: acomiadaments massius, tancament de 2 hospitals, construcció d'hotels a zones protegides, etc. Ells sabran que fan, però el seu tarannà feixista no triomfarà.
Com veus, estimat blog, han passat moltes coses. N'hi ha moltes més que no t'he contat, no vull provocar-te un  colapse. Però tranquil, que ja les aniré contant.
Bé, companys i companyes, ja torn a ser per aquí. Salut per a tothom!!!!

diumenge, 26 de febrer del 2012

LA LLIGA DE FUTBOL AMB MOLT D'HUMOR




Després del partit del Real Madrid a casa del Rayo Vallekano (0-1), encara queda saber el resultat d'avui del Barça contra l'Atlético de Madrid. L'humor és l'eina bàsica de tota Revolució.
Salut i bons somriures!!!

dilluns, 20 de febrer del 2012

"MUJERES, HOMBRES Y VICEVERSA", LA REFORMA LABORAL i MARIO VAQUERIZO.

L'esperpèntic programa de la cadena mamatxitxo, "Mujeres, hombres y viceversa", bombardeja cada dia les nostres neurones i les nostres llars. No existeix droga coneguda al mercat que sigui capaç de fer-nos oblidar els efectes nocius que produeix el mal guió d'aquest show. Uns i unes cerquen la manera de passar a la fama mitjançant la televisió, i ja que hi són, de fotre un bon clau. Alguns, d'això, en diran treballar.
Em direu, que si no vull veure aquest circ, ho tenc molt fàcil. Només cal que faci una mica de zàping i ja està. D'acord, és així de fàcil.
No hi ha reforma laboral que acabi amb els drets mentals d'aquesta guarda d'éssers de silicona i músculs? Llàstima. De fet, la reforma laboral li toca un ou al múscul siliconat de torn.
Les reformes laborals no es fan per això. Es fan per a destrossar els drets de la resta de gent, de la que treballa o intenta treballar.
Com ens deia el senyor Mariano Rajoy abans de les eleccions: "Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación". Óle tus huevos!!!!, ha dit el meu amic d'Antequera, en veure el que li ve a sobre.
Però sembla que aquesta reforma farà tot el contrari, no?
Qui s'ha quedat sense una de les seves múltiples feines és el meu "estimat" Mario Vaquerizo. El senyor Mario comença a tastar la medicina dels que fins ara eren els seus amos a la COPE. L'altre dia de pagès vaig escriure quina va ser la meva perplexitat al veure al marit de la Pegamoide col·laborar amb la cadena COPE i amb Libertat Digital (on hi té el seu blog). Si voleu saber els motius de la meva perplexitat, estan resumits allà
Ara, resulta que la mediàtica parella s'ha deixat fotografiar, tot imitant La Pietà de Michelangelo, i els senyors Bisbes han trobat la imatge una mica obscena, i han decidit fer-lo fora de la seva ràdio.
Ai, Mario, ja hi tornaràs. Les teves monyades pseudoartístiques al final es paguen. Això et passa per dormir i festejar amb l'enemic, i pensar que la incoherència és menys incoherència si et paguen un bon preu. El tot s'hi val sempre té un final.  
I tens res a dir? Supòs que no, encara que dubt que aquest incident t'hagi fet plantejar gaire coses. Tu tranquil, ja trobaràs un altre amo (amb cuiro, amb sotana o amb corbata) que t'engreixi el compte corrent.
Mario Rajoy, Mariano Vaquerizo. Tant s'hi val. 
Pot ser formau part de la mateixa moneda o sigueu dues ànimes bessones. Qui sap, companys de viatge més estranys heu tengut els dos.

diumenge, 5 de febrer del 2012

dilluns, 30 de gener del 2012

DIA DE LA PAU: VOLUNTARIAT AMB LA BOTELLA

La Batlessa de Madrid, la senyora de Aznar, acaba de realitzar una proposta, que si no fos pel què oculta, podria arribar a ser, fins i tot, graciosa. 
La senyora Ana María Botella Serrano va proposar l'altre dia, cobrir Serveis Públics amb voluntariat. I ho diu a consciència, quan afirma: "todos los ciudadanos deben hacer algo por la sociedad".
Intentaré agafar-m'ho com si ho hagués dit l'Andreu Buenafuente a un dels seus monòlegs.
Em vénen al cap moltes idees per tal de fer realitat la proposta de la senyora de Aznar.  
Podríem utilitzar voluntaris als quiròfans. Qui no ha jugat mai a metges quan era petit. Quantes hores jugant a l'Operación, llevant i posant ossos, cors i demés. Ja sé que em direu que vosaltres jugàveu a metges d'una altra manera, però cadascú té la infància que té. Tan és, algú vol fer de cirugià?
També podríem utilitzar voluntaris als judicis per corrupció. El senyor Paco Camps possiblement no se n'hauria sortit. Aquest jurat popular que l'ha jutjat fa una mica de pudor, que a més de declarar la seva innocència l'ha nomenat Fallera major 2012. Segur que no faltarien voluntaris.
Podríem utilitzar voluntaris per fer de controladors aeris. Si em permeteu un humil consell, jo per aquesta tasca utilitzaria voluntaris amb experiència amb videojocs. Faci'm cas madame Ana, aquests serien els millors. 
Igualment, podríem utilitzar voluntaris per substituir-la a vostè.  Ah, que per això, un s'ha de presentar a les eleccions i les ha de guanyar. Que no seria molt democràtic. Ah, perdoni vostè. 
Seria igual de democràtic que crear lleis que són injustes amb les persones que no han parit aquesta merda de Crisi/Robatori/Estafa, però que vostès estan obligant a pagar. Estam d'acord? Li sona això de les retallades?
Bé, senyora Botella de Aznar, la Democràcia és molt més que una paraula, que els de la seva Colla pronuncien molt però que practiquen poc.
El voluntariat és una cosa molt seriosa que neix de la Solidaritat amb l'altre. El voluntariat mai pot cobrir llocs de feina perquè això implica rebentar i prostituir l'essència de la Solidaritat. Això que mai entendreu vós. Vós sou més de la Beneficència, oi?
Au idò, Beneïda sou vós entre totes les dones, amén. Tothom a fer voluntariat amb la Botella. Que cadascú en dugui una.

"El poder real és econòmic, per tant no té sentit parlar de Democràcia". Autor: José Saramago.





dilluns, 16 de gener del 2012

TOT COMENÇANT L'ANY

Comença l'any i tenc poques coses a dir. A vegades em passa. Encara que jo sóc dels que pensa que és molt saludable estar temporades sense res a dir. Sobretot, és saludable pels altres.
Pot ser que el darrer refredat que m'ha acompanyat totes les festes nadalenques en sigui el responsable. No ho sé, però la veritat és que he començat el 2012 relaxat d'idees. 
De coses sobre les que escriure n'hi ha moltes, no s'acaben. El món és una fàbrica contínua d'idees inspiradores.
Des de la dèria malaltissa que té el senyor José Ramón Bauzá (Josemón para los amigos, i actual President de les Illes Balears) d'eliminar tota presència de la llengua catalana a les nostres Illes, passant per les retallades que ens vénen a sobre, arribant a la mort recent del Gotzilla Francofeixista Manuel Fraga Iribarne, tot són idees. Idò no, malgrat totes aquestes i més, tenc peresa d'escriure, què hi farem. 
Serà que ja m'ha poseït l'esperit del fantasma de l'atur, que m'aferra al sofà, tot convidant-me a compaginar les partides de Playstation amb la visiualització de tots i cada un dels programes de l'Ana Rosa Quintana i del Jorge Javier Vázquez. El mateix esperit que em repeteix, amb la veu de la Belén Esteban, allò de: tranquil, no et preocupis, la nova temporada de Gran Hermano és a punt de començar, per salvar-te.  Qui sap. Coses més rares passen.
El passat dissabte vam quedar amb un colla de bons amics i vam organitzar un homenatge culinari. Bon menjar, bon vi, bona conversa...
I en una d'aquestes converses, acompanyades pel bon vi mallorquí (de Llucmajor exactament), va sorgir una pregunta: algú sap per què els capellans i les monges de clausura no necessiten el carnet de manipulador d'aliments?  Hòsties i pastissets sí que en manegen, no?
Després d'algunes ampolles de vi i de moltes teories conspiradores (dignes hereves de la millor novel·la negra), vam acabar la trobada sense una sola resposta convincent.
Vaig pensar que aquest sí que seria un tema prou interessant per escriure al bloc, però estimats amics, encara tenc molta peresa. Em sap greu.
Que passeu unes bones Revetlles de Sant Antoni i Sant Sebastià. Que el foc i els dimonis vos purifiquin, encara que el dimoni va fer trenta i Sant Antoni trenta-u.
Salut i bons foguerons!!!!


Ai Manolito, la calle es tuya!!!!!!



dissabte, 31 de desembre del 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (11)





















"Algo malo debe tener el trabajo, o los ricos ya lo habrían acaparado"
Autor: Mario Fortino Alfonso Moreno Reyes. Cantinflas. 


Que tingueu un mOlt BoN 2012.
Salut, somriures, llibertat, victòries pel Barça, aliment per les baixes passions, vaja, tot el que necessiteu....


dijous, 15 de desembre del 2011

A MI M'AGRADA EL NADAL

Què hi farem, a mi m'agrada el Nadal. Tots tenim alguna discapacitat, algun cable que no acaba de connectar bé o alguna bombeta fosa. Sí, i la meva, que no l'única, és diu Nadal.
Ja sé que em direu que és una època hipòcrita, marcada per una irreal felicitat i per un consumisme ferotge. Ho sé, em declar pecador i purgaré la meva culpa al final del meus dies. Què hi farem.
M'agraden les llumetes de colors, l'ambient que es respira pels carrers (a Palma la contaminació existent encara permet respirar), els abundants menjars amb la família (també amb els que ja no hi són), les batalletes que es conten al voltant de la taula, i moltes "monyades" més que es fan durant aquests dies. 
Però el que més m'agrada és que l'infant que porto a dins meu (hòstia que cursi m'ha quedat això) s'ho passa d'allò més bé.
Quan un es va fent gran sol escoltar massa sovint allò de que el Nadal és una època per a infants. Pot ser sí, però un, és infant quan vol.
Tot i axí, no vos penseu que no em queden ganes de seguir l'exemple del senyor Jack Skellinton (protagonista de "Malson abans de Nadal" i produïda pel genial Tim Burton).
Com deia, a vegades, em mor de ganes de seguir les seves passes i segrestar al senyor de la Cocacola-Pare Noel. A ell i a tots els seus imitadors, sobretot els ninots que pengen de totes les balconades. Com també a tots els seus rens liderats per un paio curiós, un tal Rudolph. Aquell que té el nas vermell i dirigeix el trineu per camins alternatius per no trobar-se un control de la Guàrdia Civil. No cal dir que per raons nassals òbvies, el farien bufar.
Aquesta curiosa dèria no acaba aquí. També em passa amb l'exèrcit de gnomos que habiten a molts de jardins. Caram, quina puta mania té la gent d'imitar el que surt a les pel·lis de Hollywood!!
Bé, malgrat les manies que pugui tenir, sempre s'acaba imposant la meva discapacitat nadalenca i fa que gaudeixi d'uns dies des de la mirada d'infant. 
Per tant, desitjo, de tot cor, que passeu un Bon Nadal i deixeu sortir el vostre infant a jugar i a somriure una estona.
Ah, però si algú es vol apuntar a realitzar l'Operació Pare Noel, només ho ha de dir. 

Salut i Bones Festes!!!!


 


 

dilluns, 12 de desembre del 2011

MOSQUINATORS: GENÈTICA DEL SEGLE XXI

Els mosquits són uns animalons que tenen molta mala fama, sobretot, dins el que són les ciutats occidentals, industrialitzades i modernes. Solen ser un dels insectes més odiats per moltes de les persones que les habiten.
A part de la puteria que hi posen, a l'hora d'emprenyar la resta d'éssers que viuen al seu voltant, tenen la capacitat de transmetre unes quantes malalties. 
Pels habitants d'aquest primer món occidental, industrialitzat i modern no passen de ser una petita molèstia, sobretot a les nits estiuenques. Però per molts altres habitants d'un altre món, no tant occidental, industrialitzat i modern són, sobretot, una amenaça per la seva pròpia salut, quan poden regalar-te una dòsi de dengue o de malària, i enviar-te la resta de la teva vida a viure a l'altre barri.
La Comunitat científica ja fa anys que intenta destruir els efectes d'aquestes armes de destrucció massiva que són els mosquits. No cal oblidar que en aquesta guerra hi mor molta gent. 
Una de les estratègies utilitzades consisteix en generar, a lo Víctor Frankenstein, mosquits transgènics. Aquests seran reconstruïts i tendran afegit un nou gen assassí, que té l'avantatge de poder ser controlat pels humans. Aquest idea ha estat desenvolupada per un tal Luke Alphey i el seu equip, des  d'Oxford, Liverpool i Londres.
Quan s'activa el gen assassí, provoca la desitjada defunció del mosquit. Pim, pam, pum.
Per mantenir inactiu aquest gen només s'ha d'incorporar un determinat antibiòtic a la suculenta dieta del petit insecte i ja està.
Una vegada que el grapat de mosquits ionquis són alliberats del laboratori, deixaran de consumir la seva dòsi diària d'antibiòtic, fet que provocarà la reactivació del gen assassí, instaurant una espècie de "mono" letal.
Però abans de morir caldrà fer una sèrie de feines. Bé, en realitat bastarà amb una: pegar uns quants pinyols.
Després d'haver alimentat les passions carnals, el mosquit en qüestió, ja podrà morir tranquil. 
I des de Paris i amb cigonyes, vendran nous mosquitets que moriran just néixer, perquè ja tendran la genètica autoassassina del pare, però no tendran l'antídot de l'antibiòtic.
D'això es diu un assassinat perfecte. Ni l'Agatha Christie, tu.
Bé, perfecte perfecte no és. Hi ha una sèrie de mosquits (3.5%) que aconsegueixen sobreviure fora del laboratori i sense la dosi d'antibiòtic. Per tant tenim un grapat de bitxos preparats per anar escampant aquesta peculiar modificació genètica, i que molts de científics consideren "inassumible" per les conseqüències ecològiques i evolutives que poden provocar, fins ara totalment desconegudes.
Quan llegia aquesta informació, de sobte, em va venir al cap una idea, segur provocada per la meva lúcida però transtornada ment. 
La idea en qüestió és: i tota aquesta història dels mosquits l'arribarem a veure mai practicada amb humans? Queda molt lluny el món Blade Runner, Un món feliç o Walden Dos?
No ho sé, però esper que la idea en qüestió no passi de ser un bon guió d'una mala pel·lícula de sèrie B.  
Així i tot, tanta sort que encara hi ha gent que ocupa el seu temps investigant per intentar millorar la qualitat de vida dels altres.

* informació treta d'un article de David Bueno al diari Ara.

diumenge, 11 de desembre del 2011

WITHOUT WORDS



1-3



No CalEn pARaULes. TaNta xeRrAmeca em cAnsa.
MiLLor el SilEnci i ParlAr al cAmp.

"Fin de ciclo???"

dissabte, 3 de desembre del 2011

NOTÍCIES DE TARDOR

 PRIMERA: el Govern Espanyol en funcions, del PSOE, ha decidit, en el darrer Consell de Ministres, indultar el Conseller delegat del Banco de Santander Alfredo Sáenz. Aquest, va ser condemnat pel Tribunal Suprem a tres mesos de presó i a inhabilitació com a banquer.
Ni durant el seu darrer alè es poden estar quiets aquests del PSOE.  No han entès res de res?

SEGONA: una dona ruixa amb gas pebre els clients del centre comercial Wal-Mart de Los Ángeles per aconseguir les millors gangues.
Tot i el merder, s'ha de dir que el centre comercial no va tancar les seves portes i tota la gent que no es va veure afectada pel gas, va poder seguir amb la cacera de les gangues.
Benvinguts a l'American way of life. Qui és qui té les armes de destrucció massiva?

TERCERAla Casa Reial Espanyola estudia demanar que el personatge de còmic Magneto (el xungo dels X-men, per més referència) deixi de vestir amb l'uniforme militar de Gala del senyor Borbó. Es veu que el tal Magneto, al videojoc "Ultimate Marvel vs Capcom 3", vesteix com el Rei d'Espanya quan porta l'uniforme de Gala. La veritat és que l'han clavat.
La meva padrina d'això en diria "tenir poques feines". Més val que el Borbó gran es dedicàs a esbrinar quins negocis ha fet el seu estimat gendre Iñaki Urdangarin. No trobau?.

QUARTAla periodista Pilar Urbano (entre les seves aficions podem trobar el fer llibres sobre la Casa Reial Espanyola) explica a una entrevista al diari Público, que el senyor Borbó gran va fer penitència besant al Crist de Medinaceli, per reparar els pecats de Josep Lluís Carod-Rovira i Pasqual Maragall quan es van fer la foto amb la corona d'espines durant el seu viatge oficial a l'Estat d'Israel.
El que deia abans: tenir poques feines és el que té.

CINQUENA: Xosé Mourinho està molt calladet darrerament.
Això sí que és notícia. S'ho guarda tot per dissabte dia 10? 

dissabte, 26 de novembre del 2011

FOTOS I POQUES PARAULES (10)





















"La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyor"
Autor: Publi o Gaius Corneli Tàcit (56-117), historiador i polític romà.

dilluns, 21 de novembre del 2011

SOMNI D'UNA NIT DE TARDOR VERSIÓ 20N.0


"ALeA jACta EsT"
"aLea JActA eSt"

"ALEa jaCTa esT"


"aLea JActA eSt"

"AlEa JaCta Est"

"aleA JAcTa Est"

"aLea JactA eSt"

"Alea jacta est"!!!!




"L'aceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba essent complicitat; la covardia és un consentiment; existeix solidaritat i participació vergonyosa entre el govern que fa el mal i el poble que li deixa fer"
Autor: Víctor Hugo. Escriptor, poeta francès.


dijous, 17 de novembre del 2011

FINAL DE CAMPANYA ELECTORAL

Acaba la campanya electoral, acaben els moments de les promeses buides de contingut (no totes, però la immensa majoria). El teló del teatre està a punt de baixar. Prest s'apagaran les llums i el pati de butaques quedarà buit i en silenci. El personal de neteja acabarà de llevar les crispetes del terra i dia 21 de novembre començarà de bell nou la realitat.
Em vaig proposar a mi mateix intentar escriure un post diari sobre anècdotes d'aquestes eleccions. Si feis repàs, només en trobareu un d'escrit. Dos si comptau aquest. Tot un èxit, diria jo.
M'ha estat del tot impossible. Mirau que ho he intentat. 
La veritat, no he tengut massa ganes d'escriure sobre el tema, no sé si pel moment en què estic o perquè realment no he trobat massa coses interessants a destacar. 
Pot ser el nivell de determinats polítics no ha il·luminat massa la meva calenta imaginació. Pot ser hauria d'haver consumit més Palo amb sifó per arribar a la seva altura. Nivell que es pot resumir amb una frase, realitzada l'altre dia, durant un míting, pel President de les Illes Balears, el Popular José Ramón Bauzá: “Sabemos lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer, a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer”.
La frase és bona, molt bona, bona com poques. Tant bona, que la podria haver signada el mestre Groucho Marx. Desgraciadament, tant bona com real. I segur, que després de dir-la, va respirar profundament i es va quedar tan tranquil. 
És un bon exemple de com una determinada manera de fer política es converteix en l'Art de dir moltes coses, per al final, acabar no dient res. 
Màgia de la bona. "Teatro del bueno", com diria el Xosé Mourinho.
Amb aquest nivell, com voleu que em sembli seriós tot això?. 
Idò, no se'n parli més. Gaudiu mentre pugueu, que el món s'acaba.

divendres, 11 de novembre del 2011

NOU FITXATGE AL 4-3-3: BROMPTON

Avui tenc el plaer de presentar-vos al nou fitxatge de l'Equip de redacció del 4-3-3 o 3-4-3 (això darrer depèn de la setmana, però sobretot, depèn del Pep Guardiola). 
Equip de redacció format per jo mateix i per ... Hola!, que hi ha algú? Hooola!!... Idò veig, que per jo mateix.
El nou fitxatge arriba de terres més fredes i plujoses que la nostra. De terres on les cinc de s'horabaixa marquen un abans i un després de les persones que les habiten. D'allà on es va inventar el futbol modern; arriba de la verda Anglaterra.
El nou fitxatge és la meva nova bicicleta per viatjar per ciutat. La que em portarà cada dia a la feina. 
Ehh, feina? quina feina? 
Bé, idò la que em portarà a repartir, no sé si cada dia, els currículums.
Esper que aquest fitxatge m'ajudi a resistir les batalles que vendran. 
Això sí, si el Partit Popular em deixa carril bici per circular.